Quan fou mort el combregaren

Quim Monzó, 2001

Marta Ferusola i Heribert Barrera s’equivoquen en una cosa quan diuen que, si no ho arregla ningú, la nova onada d’immigrants africans, asiàtics i llatinoamericans farà que Catalunya desaparegui. S’equivoquen en el temps verbal. El futur és innecessari. La Catalunya de la qual parlen—tal com s’ha entès des que durant el segle XIX va donar peu a un somni que s’ha demostrat ser impossible—ja ha desaparegut de facto. Aquesta Catalunya—que somiava convertir-se en un ens propi i diferenciat, i que va mantenir el miratge durant els dos o tres lustres que van seguir a la mort de Franco—ha estat substituïda per un altra: la Catalunya d’avui, que només aspira al cafè per tothom; peatges i bucles a l’aeroport, a part. Una Catalunya d’avui que tampoc serà la de demà.
¿Qui és el responsable que el país actual i futur no sigui el d’abans?Se n’hauria de parlar molt, però, en tot cas, no es pot carregar el mort als nous immigrants. La nova onada immigratòria—que tot just comença—tan sols farà la palada final. Arriben a una Catalunya on les característiques nacionals s’han anat difuminant fins a la invisibilitat, on la llengua catalana—element de cohesió durant segles—ja és una presència espectral, prescindible, que a la part més densament poblada del territori amb prou feines se sent una “peculiaritat” que no és necessària per res, que “no fa falta”, com va dir Cruyff quan li van preguntar per què no aprenia a parlar català. Els nous immigrants hi tiraran l’ultima palada, d’acord, però les anteriors les han tirat les onades immigratòries precedents i, sobretot—més que ningú—,els catalans de soca i arrel, que han anat reduint la idiosincràsia nacional a un simple folklore de pa amb tomàquet i el Barça és més que un club.
¿Exigiran als nous immigrants la bandera de la catalanitat que no van exigir a les onades immigratòries precedents, ni exigeixen als mateixos catalans de tota la vida? ¿Per quins set sous? Tot aplicant la norma que diu “si canten, canta; si ballen, balla” els immigrants que ara vénen a Catalunya fan el què veuen fer. Occitanitzar el país, ¿ en quina Catalunya s’han d’integrar? Evidentment, en la Catalunya castellana, que és la majoritària i preponderant. ¿Que a molta gent li fa pena que, amb això, s’acceleri la jivarització del català? Esclar que sí. És una gran pena que una cultura desaparegui. Però encara en fa molta més veure com els estruços insisteixen en no voler veure com estan realment les coses, a continuar amb la fal·làcia, amb aquest holograma de nació. No és la primera vegada que es mor una cultura ni serà l’ultima . Si els importava tant, que hi haguessin buscat remei. ¿Per què als que avisaven de la gravetat de la situació els titllaven de malastrucs i els replicaven que tot anava com una seda? ¿Ara, tot d’un plegat, ja no va com una seda?
Si no ho heu sabut o no heu pogut solucionar aquest assumpte és cosa vostra polítics. Però no carregueu l’esquena dels nous immigrants la responsabilitat de la desaparició d’una Catalunya que—tal com l’hem entès durant més d’un segle—s’ha esfumat irreversiblement abans que ells hi arribin. ¿Qui n’ha tingut la culpa? A aquestes altures, tant li fa. “Entre todos la mataron y ella sola se murió”