Horterades

Salvador Sostres

Dur el cony totalment depilat, llevar-se les celles i pintar-s'hi una ratlla, tenir un jacuzzi i encara molt pitjor somniar o estalviar per algun dia poder-te'l comprar. Fer passar la minyona per la porta del servei, parlar-li de vostè per marcar distàncies. Utilitzar paper higiènic: el bidet, sisplau, el bidet. No creure en Déu, anar a classes de ioga. Fer dietes, anar al gimnàs, els transports comunitaris. El poemes de Mario Benedetti, dir que la companyia és el que importa i que a qualsevol lloc s'està bé. El paràmetre quantitatiu, els combinats sense alcohol, el pa. Els horribles escalfadors de llana que algunes noies duen als turmells. No voler-te casar amb Valentí Puig. No fer-te gai per poder-te casar amb Valentí Puig, ara que també valdria. Fer pagar a un poeta. Dir que El Bulli està bé, però no per cada dia. Les pel·lícules de Michael Moore, dir que Bush és un assassí. No saber el nom de les persones que t'atenen als restaurants on vas freqüentment, no donar-los la mà, no interessar-te per com estan. Menysprear els diners, creure que Disney és per a nens. Estar malalt i no anar a treballar, preguntar si ets homosexual i quan et diuen que no preguntar si ets el pare de la filla de la model del moment: noi, en què quedem? Clamar contra el McDonald's, un dels negocis més ben pensats i realitzats del món. Fer trucades perdudes perquè et truquin, arribar cinc minuts tard: si arribes tard que sigui mitja hora, i no quedis malament per cinc minuts de merda. A la teva nòvia dir-li "cari", o "carinyu". Ho sento, Albert, però anar als llocs i no parar de fer fotografies és també una horterada. Com també ho és fer un article que es digui Horterades i pretendre ser l'àrbitre de qui té gust i de qui no en té. Però és divertit i dolç acceptar que tots duem un hortera dins que diu "taxis" o fa servir coberts de peix.