30 de juny 2005
29 de juny 2005
BARRAKES
Dins del marc de les activitats ludico -festives de la festa major de Sant Cugat, el Club de Rugby Sant Cugat, participa una any més en les barrakes. On hi trobareu, a partir de dijous a la nit, bona música, cubates a bon preu, i noies i nois jovenets i jovenetes, a més sempre hi serà present al camisa hawaiana, i jo mismamente, a Waikiki som així... tenim el nostre estil... Per cert aquest any estan en una ubicació diferent a prop de la sortida de Chic, una abraçada burrots!
28 de juny 2005
EXPO - FARRA a l'STRIPART...
Aquest divendres s'innaugura la 10a mostra d'art jove a l'Stripart, al Guinardó. Fent click al títol, accedireu a la web...
En Dave (T3) hi monta una instal·lació, i el divendres, per ser l'innauguració, faran una mica de festeta, etc. A la web hi ha el programa, pinta força bé! Hi estem tots convidats! I 'e grati neng'! El que no sé és si regalen copes... mmmh...
Ja parlem...
En Dave (T3) hi monta una instal·lació, i el divendres, per ser l'innauguració, faran una mica de festeta, etc. A la web hi ha el programa, pinta força bé! Hi estem tots convidats! I 'e grati neng'! El que no sé és si regalen copes... mmmh...
Ja parlem...
TRANSSEGRE 2005
Ei capi! Com està l'embarcació? Hi ha novetats?
Els grumets estem impacients per començar a remar!!!
Els grumets estem impacients per començar a remar!!!
27 de juny 2005
.jpg)
26 de juny 2005
HERE COME THE TEARS
Autograph
(Brett Anderson and Bernard Butler)
And the morning comes with coffee we can share
And the smell of cigarettes is in your hair
There's the sound of shouts outside the hotel room
Like the night before when cameras flattered you
And if we don't have a future
If our lives split like shattered bits of glass
And if we don't have a future
just leave your autograph
Your autograph
And the night before the neon lit our fate
And our shadows painted many different shapes
But now the mood has turned complex and altered you
There's just the smell of cigarettes left in the room
And we make fake conversation
And we pick through broken bits of glass
And it's all just complication
And too complex to ever last
Cos if we don't have a future
And if this kiss dissolves into the past
And if we don't have a future
just leave your autograph
Your autograph
Just leave your autograph
Your autograph
Just leave your autograph
Your autograph
(Brett Anderson and Bernard Butler)
And the morning comes with coffee we can share
And the smell of cigarettes is in your hair
There's the sound of shouts outside the hotel room
Like the night before when cameras flattered you
And if we don't have a future
If our lives split like shattered bits of glass
And if we don't have a future
just leave your autograph
Your autograph
And the night before the neon lit our fate
And our shadows painted many different shapes
But now the mood has turned complex and altered you
There's just the smell of cigarettes left in the room
And we make fake conversation
And we pick through broken bits of glass
And it's all just complication
And too complex to ever last
Cos if we don't have a future
And if this kiss dissolves into the past
And if we don't have a future
just leave your autograph
Your autograph
Just leave your autograph
Your autograph
Just leave your autograph
Your autograph
24 de juny 2005
23 de juny 2005
22 de juny 2005
Nova Secció
Després de l'éxit obtingut amb la Hiena del Dia, i tenint en compte que tard o dora em quedaré sense fotos per penjar. He decidit sobmetre a Referéndum (que ara està de moda) inaugurar una nova secció en la qual setmanalment (ja que diariament es una mica conyàs) penjaré una imatge amb una breu descripció de diferents animals poc coneguts, o socialments rebutjats.
També proposo que em feu arribar propostes per al nom d'aquesta secció. Així que queda obert el debat per qui vulgui participar (Alex, no cal que et molestis).
Fins aviat, m'en vaig a preparar Mojitos.
També proposo que em feu arribar propostes per al nom d'aquesta secció. Així que queda obert el debat per qui vulgui participar (Alex, no cal que et molestis).
Fins aviat, m'en vaig a preparar Mojitos.
reconeixo ke no llegeixo els penyassos de papadopoulus
tinc ke declarar amb la ma alçada ke no passo de la tercera linea dels reculls ke tant altruistament penja l,amic papadopoulus. miro d´esforçar-me de valent i la meva desidia supera a la meva voluntat. tot aixi,insto al bo del papadop... a ke segueixi amb akesta tasca tan humanitaria i ke a la vegada ens fa reflexionar(not i ke siguin 3 linies del text). prometo ke algun dia akavare de llegir tot el text. potser si anes sobre cabres i cabrits m,entremparia mes la idea d´abocarme a la lectura intelectual.
faig un cridament i trenco una llança a l, opinio de ke no deixis de penjar akets articles de forma tant valenta ke tant ens encoratja en la cruel vida cotidiana.
sapigues ke tots estem amb tu i t,ho agraim de tot cor. (akesta nit em cruspire 4 a la teva salut)
ke dios os de fuerza y honor a todos por igual.
faig un cridament i trenco una llança a l, opinio de ke no deixis de penjar akets articles de forma tant valenta ke tant ens encoratja en la cruel vida cotidiana.
sapigues ke tots estem amb tu i t,ho agraim de tot cor. (akesta nit em cruspire 4 a la teva salut)
ke dios os de fuerza y honor a todos por igual.
21 de juny 2005
MÁNAGER DE TIEMPO PERSONAL...
STEVEN POELMANS, MÁNAGER DE TIEMPO PERSONAL
"Sea positivo: diga no a menudo"
Tengo 39 años. Soy un belga que vivió en Holanda, casado con una argelina y con una hija catalana: la diversidad me identifica. Soy católico amigo de las demás verdades. La muerte empieza cuando dejas de comprometerte con cada segundo de vida. El tiempo se gana por elección y se pierde por obligación. Me he liberado del coche
"La ambición es ganas de comerse el mundo: es esa hambre que te hace comer cosas que no necesitas y engordas, y luego necesitas un coche más grande para llevar un culo más gordo...". Les transcribo -´ad literam´- un fragmento del castellano, impecable, de Poelmans pero aún con el toque pintoresco de quien no lo posee tanto como para disimular la verdad. En sus clases de ´coaching´ en el IESE ha hecho célebre ese estilo. En ´Tiempo de calidad y calidad de vida´(McGraw-Hill) aún conserva la esencia. No sé cuánto tiempo permanecerá Poelmans, casado con una musulmana y abierto al mundo de todos los espíritus, entregado a la gestión y mejora de las agendas de los grandes ejecutivos, pero si sigue profundizando en el sentido del tiempo, acabará de místico
-Siempre llego tarde...
-... ¿Valía la pena llegar puntual?
-¿?
-Por educación, claro que sí, pero esto no es un tratado de urbanismo. Quiero que ref lexione sobre el sentido profundo de sus prisas: ¿de verdad valía la pena lo que le ha hecho correr?
-Supongo que si estaba en mi agenda...
-¿De verdad valía la pena anotarlo?
-Lo pensaré.
-Soy coach de ejecutivos y analizo muchas de sus agendas. Corren de un lado para otro. Les cuesta meses descubrir lo que querían hacer de verdad antes de limitarse a cumplir con su agenda. Les pregunto por el sueño de su vida y responden: "Quiero escribir un buen libro" y, en cambio, el más coherente le dedica algún ratito al libro los fines de semana, aunque luego me confiese que es el objetivo más importante de su vida.
-Es que hay que pagar la hipoteca.
-¿De verdad necesita todo lo que gasta? ¿Cuánto de todo lo que paga y por tanto le roba su tiempo necesita usted realmente?
-Tampoco voy sobrado de dinero.
-Al principio le parecerán renuncias, pero luego verá que son liberaciones. Yo he dejado de tener coche: era mi mayor ladrón de tiempo. Lo he liquidado. Analice a fondo cómo emplea su tiempo y verá que la mayoría de las obligaciones de agenda son prescindibles, pero usted las ha asumido por dos motivos: por puro acto reflejo, pero irref lexivo, y porque no ha aprendido a decir que no.
-Es que sabe mal...
-Negarse es tan imprescindible como afirmarse: sea positivo y diga no a menudo, es la mejor manera de no perjudicar a nadie, empezando por usted.Ydespués destierre de su vida esos actos reflejos: voy porque me invitan, pero no quería; respondo porque me llaman, pero no me interesa; contesto porque me preguntan, pero sin nada que decir...
-No se trata de ser maleducado.
-Antes de reaccionar ante un estímulo exterior y darle su tiempo, reflexione, elimine todo trámite y verá que el resto de su agenda adquiere un sentido más profundo. Si no lo hace, su vida acaba fragmentada en pedacitos puestos en agenda que no le permiten gozar de nada profundo. Empiece a buscar la calidad de su tiempo.
-¿Cómo?
-Imprégnelo de su propia elección. No haga nada porque sí o por obligación, ni siquiera lo más banal: estudie el precio de esa renuncia a la aceptación rutinaria y verá que es barato. Puede recuperar su vida hipotecada si todo lo que hace lo hace de corazón.
-¿Cómo conocer mi corazón?
-Consagre tiempo a su higiene mental, tan importante como la dental. Empiece por localizar sus objetivos a largo plazo...
-¿Cómo los localizo?
-¿Cuándo fue la última vez que pasó un día entero usted solo pensando?
-Perdí un avión de vuelta a casa y...
-¡Los aeropuertos no valen! Y usted no ha entendido: sólo tiene calidad el tiempo deseado empleado en hacer lo decidido, y un avión perdido no es un tiempo deseado.
-Lo pensaré.
-Si no sabe descubrirse y descubrir esos objetivos en su intimidad, cree intimidad para descubrirlos: dedíquese un poco de tiempo a sí mismo y adquirirá más sentido el que da a los demás. Medite, analice lo hecho cada día y puntúelo de acuerdo con la satisfacción que le ha proporcionado.
-¿Con una hoja de cálculo?
-Si lo hace así, mejor, pero con papel y lápiz basta. Tras unas semanas, verá que hay un tipo de actividad que siempre puntúa usted más alto. Pregúntese por qué.
-Porque es más divertido.
-Sea más profundo. Hay actividades que le exigen y no son divertidas, incluso son aburridas o penosas, pero le aportan, le realizan. Por ahí va la definición de objetivos.
-¿Se trata de maximizar esos momentos?
-Los griegos distinguían cronos de kairós.Cronos era el tiempo medible y distribuible, pura extensión de la rutina; kairós,en cambio, es el tiempo profundo, el decidido, el deseado, saber esperar el momento preciso y disfrutar de la espera y después actuar. No corra. Si quiere cazar el tigre, no entre en el bosque a buscarlo... Lo asustará.
-¿Debo esperarle agazapado?
-Siéntese a esperar el momento de cazar el tigre. Porque hay un tiempo para cada cosa.
-Eso ya lo decía la Biblia.
-Pero lo olvidamos. Tal vez el tigre pase algún día ante usted o tal vez no, pero en el fondo ya lo ha cazado, porque usted está haciendo exactamente lo que quiere, luego no está perdiendo el tiempo. El tiempo se gana por elección y se pierde por obligación. Si quiere dar calidad a su tiempo, confíe más en su voluntad y recele de su conformismo.
-Pueden ser muchas horas de espera.
-Espíritu es esperar. Espere su momento, madure. No renuncie a darle tiempo al tiempo. La ideología imperante y la lógica del capitalismo quieren reducirle a usted a una sola dimensión del tiempo: convertirle en un ser con la vida fragmentada en plazos de hipoteca, en horas de trabajo y otras, menos, de ocio. Usted así vive para ellos: produce tantas horas al mes, pasa ante la tele otras tantas y consume otras tantas... Y corre...
-Tiempos modernos.
-Reaccione: no deje que lo urgente desplace a lo importante en sus días. Pareto demostró que el 80 por ciento del valor de nuestras vidas, lo que realmente nos satisface, lo creamos con tan sólo el 20 por ciento de nuestro tiempo. ¡Imagínese las satisfacciones que se dará si dedica tan sólo el 80 por ciento de su tiempo a hacer lo que realmente quiere!
"Sea positivo: diga no a menudo"
Tengo 39 años. Soy un belga que vivió en Holanda, casado con una argelina y con una hija catalana: la diversidad me identifica. Soy católico amigo de las demás verdades. La muerte empieza cuando dejas de comprometerte con cada segundo de vida. El tiempo se gana por elección y se pierde por obligación. Me he liberado del coche
"La ambición es ganas de comerse el mundo: es esa hambre que te hace comer cosas que no necesitas y engordas, y luego necesitas un coche más grande para llevar un culo más gordo...". Les transcribo -´ad literam´- un fragmento del castellano, impecable, de Poelmans pero aún con el toque pintoresco de quien no lo posee tanto como para disimular la verdad. En sus clases de ´coaching´ en el IESE ha hecho célebre ese estilo. En ´Tiempo de calidad y calidad de vida´(McGraw-Hill) aún conserva la esencia. No sé cuánto tiempo permanecerá Poelmans, casado con una musulmana y abierto al mundo de todos los espíritus, entregado a la gestión y mejora de las agendas de los grandes ejecutivos, pero si sigue profundizando en el sentido del tiempo, acabará de místico
-Siempre llego tarde...
-... ¿Valía la pena llegar puntual?
-¿?
-Por educación, claro que sí, pero esto no es un tratado de urbanismo. Quiero que ref lexione sobre el sentido profundo de sus prisas: ¿de verdad valía la pena lo que le ha hecho correr?
-Supongo que si estaba en mi agenda...
-¿De verdad valía la pena anotarlo?
-Lo pensaré.
-Soy coach de ejecutivos y analizo muchas de sus agendas. Corren de un lado para otro. Les cuesta meses descubrir lo que querían hacer de verdad antes de limitarse a cumplir con su agenda. Les pregunto por el sueño de su vida y responden: "Quiero escribir un buen libro" y, en cambio, el más coherente le dedica algún ratito al libro los fines de semana, aunque luego me confiese que es el objetivo más importante de su vida.
-Es que hay que pagar la hipoteca.
-¿De verdad necesita todo lo que gasta? ¿Cuánto de todo lo que paga y por tanto le roba su tiempo necesita usted realmente?
-Tampoco voy sobrado de dinero.
-Al principio le parecerán renuncias, pero luego verá que son liberaciones. Yo he dejado de tener coche: era mi mayor ladrón de tiempo. Lo he liquidado. Analice a fondo cómo emplea su tiempo y verá que la mayoría de las obligaciones de agenda son prescindibles, pero usted las ha asumido por dos motivos: por puro acto reflejo, pero irref lexivo, y porque no ha aprendido a decir que no.
-Es que sabe mal...
-Negarse es tan imprescindible como afirmarse: sea positivo y diga no a menudo, es la mejor manera de no perjudicar a nadie, empezando por usted.Ydespués destierre de su vida esos actos reflejos: voy porque me invitan, pero no quería; respondo porque me llaman, pero no me interesa; contesto porque me preguntan, pero sin nada que decir...
-No se trata de ser maleducado.
-Antes de reaccionar ante un estímulo exterior y darle su tiempo, reflexione, elimine todo trámite y verá que el resto de su agenda adquiere un sentido más profundo. Si no lo hace, su vida acaba fragmentada en pedacitos puestos en agenda que no le permiten gozar de nada profundo. Empiece a buscar la calidad de su tiempo.
-¿Cómo?
-Imprégnelo de su propia elección. No haga nada porque sí o por obligación, ni siquiera lo más banal: estudie el precio de esa renuncia a la aceptación rutinaria y verá que es barato. Puede recuperar su vida hipotecada si todo lo que hace lo hace de corazón.
-¿Cómo conocer mi corazón?
-Consagre tiempo a su higiene mental, tan importante como la dental. Empiece por localizar sus objetivos a largo plazo...
-¿Cómo los localizo?
-¿Cuándo fue la última vez que pasó un día entero usted solo pensando?
-Perdí un avión de vuelta a casa y...
-¡Los aeropuertos no valen! Y usted no ha entendido: sólo tiene calidad el tiempo deseado empleado en hacer lo decidido, y un avión perdido no es un tiempo deseado.
-Lo pensaré.
-Si no sabe descubrirse y descubrir esos objetivos en su intimidad, cree intimidad para descubrirlos: dedíquese un poco de tiempo a sí mismo y adquirirá más sentido el que da a los demás. Medite, analice lo hecho cada día y puntúelo de acuerdo con la satisfacción que le ha proporcionado.
-¿Con una hoja de cálculo?
-Si lo hace así, mejor, pero con papel y lápiz basta. Tras unas semanas, verá que hay un tipo de actividad que siempre puntúa usted más alto. Pregúntese por qué.
-Porque es más divertido.
-Sea más profundo. Hay actividades que le exigen y no son divertidas, incluso son aburridas o penosas, pero le aportan, le realizan. Por ahí va la definición de objetivos.
-¿Se trata de maximizar esos momentos?
-Los griegos distinguían cronos de kairós.Cronos era el tiempo medible y distribuible, pura extensión de la rutina; kairós,en cambio, es el tiempo profundo, el decidido, el deseado, saber esperar el momento preciso y disfrutar de la espera y después actuar. No corra. Si quiere cazar el tigre, no entre en el bosque a buscarlo... Lo asustará.
-¿Debo esperarle agazapado?
-Siéntese a esperar el momento de cazar el tigre. Porque hay un tiempo para cada cosa.
-Eso ya lo decía la Biblia.
-Pero lo olvidamos. Tal vez el tigre pase algún día ante usted o tal vez no, pero en el fondo ya lo ha cazado, porque usted está haciendo exactamente lo que quiere, luego no está perdiendo el tiempo. El tiempo se gana por elección y se pierde por obligación. Si quiere dar calidad a su tiempo, confíe más en su voluntad y recele de su conformismo.
-Pueden ser muchas horas de espera.
-Espíritu es esperar. Espere su momento, madure. No renuncie a darle tiempo al tiempo. La ideología imperante y la lógica del capitalismo quieren reducirle a usted a una sola dimensión del tiempo: convertirle en un ser con la vida fragmentada en plazos de hipoteca, en horas de trabajo y otras, menos, de ocio. Usted así vive para ellos: produce tantas horas al mes, pasa ante la tele otras tantas y consume otras tantas... Y corre...
-Tiempos modernos.
-Reaccione: no deje que lo urgente desplace a lo importante en sus días. Pareto demostró que el 80 por ciento del valor de nuestras vidas, lo que realmente nos satisface, lo creamos con tan sólo el 20 por ciento de nuestro tiempo. ¡Imagínese las satisfacciones que se dará si dedica tan sólo el 80 por ciento de su tiempo a hacer lo que realmente quiere!
Un llibre...
'Eris, la diosa y otras historias cínicas'
(Mondadori), firmat per algú que s'amaga rere el pseudònim d'Anna Wohlgeschaffen. Forma part d'una trilogia.
(Mondadori), firmat per algú que s'amaga rere el pseudònim d'Anna Wohlgeschaffen. Forma part d'una trilogia.
LLEGIR...
Quines raons al·leguen els escriptors per abocar-se als llibres?
"Seria tan llarg com donar raons per fer l'amor", observa Isabel Allende. "Llegim per portar la contrària", apunta Olga Guirao. "Allò que la vida ens nega ens ho regalen els llibres", assenyala Carme Riera. Ana María Matute llegeix "per traspassar el mur de les pròpies limitacions, per entrar a l'altra banda del mirall, per coneixe't i conèixer millor els altres, per sobreviure". I Rosa Montero argumenta: "Llegir et permet viure moltes més vides. Tantes que, mentre llegeixes, ets gairebé etern". El portuguès António Lobo Antunes afirma: "Llegeixo perquè no sé ballar com Fred Astaire". Ana M. Moix sentencia: "Llegeixo, per tant existeixes". Anna Sallés, viuda de Manuel Vázquez Montalbán, creu que "llegir és viure, però també oblidar la vida". I Gabriel García Márquez, l'autor més emblemàtic de l'agència, creu que "la lectura és la manera més feliç de conversar amb un mateix".
"Seria tan llarg com donar raons per fer l'amor", observa Isabel Allende. "Llegim per portar la contrària", apunta Olga Guirao. "Allò que la vida ens nega ens ho regalen els llibres", assenyala Carme Riera. Ana María Matute llegeix "per traspassar el mur de les pròpies limitacions, per entrar a l'altra banda del mirall, per coneixe't i conèixer millor els altres, per sobreviure". I Rosa Montero argumenta: "Llegir et permet viure moltes més vides. Tantes que, mentre llegeixes, ets gairebé etern". El portuguès António Lobo Antunes afirma: "Llegeixo perquè no sé ballar com Fred Astaire". Ana M. Moix sentencia: "Llegeixo, per tant existeixes". Anna Sallés, viuda de Manuel Vázquez Montalbán, creu que "llegir és viure, però també oblidar la vida". I Gabriel García Márquez, l'autor més emblemàtic de l'agència, creu que "la lectura és la manera més feliç de conversar amb un mateix".
20 de juny 2005
LA NIT MÉS LLARGA... (tomato's longest night)
Sant Joan comença a caminar...
Després de la brillant iniciativa de la Txell, reservant allotjament a la Costa Brava, ara toca anar una mica més enllà:
Reunida la Comissió de Festes Satàniques (formada per hienes i meduses!) , es proposen els següents punts, pendents de ratificar, a l'espera de les opinions dels Papamembres...
1.- Sopar a la platja: instal·lació de barbacoa patrocinada pel mismíssim papadopoulus, i de taula llarga gentilesa d'en Potxo. Plats i gots de plàstic, espelmetes elèctriques (coses del jevi...). Es proposa obviar les cadires...
2.- Menú: Gambes de Palamós, butifarres de pagès, pa amb tomàquet, i embotit per omplir. Es pot pensar en una amanida que no sigui gaire merder de muntar a la beach... S'hauria de comprar un cop situats a l'apartament...
3.- Carta de 'vins': Hi haurà tres opcions principals: Concentrat de Mojito (Potxo's recept), Sangria Querol-Onubense (Dave's recept), i Long Island Ice Tea (veure recepte a la papaweb, 24 de maig). Evidentment, hi haurà cervesa, coke, i aigüeta pels més grans... S'ha previst una nevera de platja amb mooooolt gel... Algú en té alguna més? Ens farà falta!
4.- Petards, revetlles, i altres jocs... La idea seria quedar-se a la platja, gaudint de la lluna plena (farà dos dies que haurà estat plena!), intentant acabar-nos la sangria, els mojitos i el L.I.I.T.! (tindrem feina...). Segur que hi haurà gent a la platja amb fogueres, o ambient als apartaments, per no haver d'agafar cotxes i moure'ns...
5.- Pot ser memorable... (porteu càmeres de fotos...)
Després de la brillant iniciativa de la Txell, reservant allotjament a la Costa Brava, ara toca anar una mica més enllà:
Reunida la Comissió de Festes Satàniques (formada per hienes i meduses!) , es proposen els següents punts, pendents de ratificar, a l'espera de les opinions dels Papamembres...
1.- Sopar a la platja: instal·lació de barbacoa patrocinada pel mismíssim papadopoulus, i de taula llarga gentilesa d'en Potxo. Plats i gots de plàstic, espelmetes elèctriques (coses del jevi...). Es proposa obviar les cadires...
2.- Menú: Gambes de Palamós, butifarres de pagès, pa amb tomàquet, i embotit per omplir. Es pot pensar en una amanida que no sigui gaire merder de muntar a la beach... S'hauria de comprar un cop situats a l'apartament...
3.- Carta de 'vins': Hi haurà tres opcions principals: Concentrat de Mojito (Potxo's recept), Sangria Querol-Onubense (Dave's recept), i Long Island Ice Tea (veure recepte a la papaweb, 24 de maig). Evidentment, hi haurà cervesa, coke, i aigüeta pels més grans... S'ha previst una nevera de platja amb mooooolt gel... Algú en té alguna més? Ens farà falta!
4.- Petards, revetlles, i altres jocs... La idea seria quedar-se a la platja, gaudint de la lluna plena (farà dos dies que haurà estat plena!), intentant acabar-nos la sangria, els mojitos i el L.I.I.T.! (tindrem feina...). Segur que hi haurà gent a la platja amb fogueres, o ambient als apartaments, per no haver d'agafar cotxes i moure'ns...
5.- Pot ser memorable... (porteu càmeres de fotos...)
DEPECHE MODE TOUR 2006
all I ever wanted, all I ever needed ...
Concert a Barcelona (Palau Sant Jordi): 10 de FEBRER
Tickets, 07 de JULIOL (my birthday, by the way. és un senyal ... )
preu, sobre els 60 euros.
és pasta, sí. però, quant val un Enjoy the Silence en concert?...
... és més: què hi ha després d'un Enjoy the Silence en concert? ...
Concert a Barcelona (Palau Sant Jordi): 10 de FEBRER
Tickets, 07 de JULIOL (my birthday, by the way. és un senyal ... )
preu, sobre els 60 euros.
és pasta, sí. però, quant val un Enjoy the Silence en concert?...
... és més: què hi ha després d'un Enjoy the Silence en concert? ...
19 de juny 2005
17 de juny 2005
LA CULTURA DE L'ESFORÇ
Trilogia de 1980 (1 i 2)
Salvador Sostres
La meva generació és l'última que ha crescut amb sentiment de culpa. Ja els nois del 1980 han estat víctimes de les mares incorporades al sistema laboral, de les penoses activitats extraescolars i de la minyona com a únic referent moral de cada tarda. La primera generació víctima d'un sistema educatiu que els ha idiotitzat dient-los sempre que sí, eliminant els límits que qualsevol infant necessita per créixer i amb uns pares i uns mestres que han renunciat a l'autoritat i els han privat d'aquesta manera de qualsevol sistema de valors, de qualsevol jerarquia moral. Hem confós la rebequeria del nen que no vol dormir i marraneja amb la llibertat d'expressió; la incontinència de l'impuls capriciós amb el dret a ser cadascú, i l'exigència del més mínim esforç amb l'explotació infantil. Pot ser que els nois del 1980 hagin tingut accés a la cultura (això els que han aprofitat l'accés que se'ls proporcionava) però no han rebut cap educació. Sota l'absurd pretext de no traumatitzar-los se'ls ha llevat el sentiment de tot deure i de tota responsabilitat. Els nois del 1980 han crescut sota la idea força que són els altres (els pares, l'administració o els Estats Units) els qui han de treure'ls les castanyes del foc i pagar-los el pollastre: entre la mala consciència dels pares per no veure'ls gaire i uns mestres tan mal pagats que, salvant excepcions molt honorables, fa que només un que no pot ser res més acabi sent mestre. És així que no costa gens d'entendre aquest egoisme brutal: les acampades a Francesc Macià o les cases ocupades per nens mimats que creuen que els seus drets són més importants que els dels altres. La cortesia es veu com una rendició al sistema, l'ordre com una formalitat nazi i qualsevol veredicte que no els doni la raó no pas com una conseqüència del gran pacte on no sempre es guanya sinó com una conspiració del que en diuen "els poderosos" per exterminar-los.La generació de 1980 ha crescut sense vigília. La decepció, el nihilisme i el consum estratosfèric de drogues són les conseqüències de la cancel·lació de l'espera que dóna valor a les coses i que compassa el ritme vital amb les experiències morals que cadascú ha de rebre d'una en una per poder-les assaborir i entendre'n la complexitat. Les noies de 1980 s'han begut els tres primers gintònics a tanta velocitat que ja van borratxes i queda tota la nit al davant. S'han fet dos nois al lavabo i un al guarda-roba. Què més tenim per donar-vos? Creuen que amb cada transgressió i amb cada procacitat avancen però només es mouen en cercle, sense haver pensat a poc a poc per poder caminar ràpid. Tens pressa però cap intenció ni cap motiu per fer el que fas: cap potència, tot és velocitat. Terra cremada: el sexe vas gastar-lo als 14 per tots els forats i ara aquest naufragi teu de macarra en macarra, nois incomprensibles per demostrar-te que ets més forta que ningú i que pots amb qualsevol cosa encara. Les drogues ja no et fan efecte, com els medicaments quan n'has pres massa, i cada cop és més fosc el pou on vas a buscar. Potser la tendresa podria salvar-te si no haguessis malbaratat tantes paraules que quan les deies no en coneixies la veritable profunditat i que avui ja et semblen massa velles i qualsevol declaració d'amor una cursilada. Ets el tren més ràpid però sense destí. Vas descobrir el truc del joc sense saber com s'hi jugava, i vas creure que amb això n'hi havia prou per guanyar: i ara em dius sovint que no entens el que et passa. La vigília configura el model, el criteri, el rumb. La vigília crea la vànova d'estels on en acabat el pòsit de cada experiència ve a reposar, per tancar el cercle reunint-se amb l'impuls que la féu possible. La tensió entre el que esperàvem i el que finalment hem obtingut: i tu no saps què et passa ni el que vols perquè no saps què esperaves.
Salvador Sostres
La meva generació és l'última que ha crescut amb sentiment de culpa. Ja els nois del 1980 han estat víctimes de les mares incorporades al sistema laboral, de les penoses activitats extraescolars i de la minyona com a únic referent moral de cada tarda. La primera generació víctima d'un sistema educatiu que els ha idiotitzat dient-los sempre que sí, eliminant els límits que qualsevol infant necessita per créixer i amb uns pares i uns mestres que han renunciat a l'autoritat i els han privat d'aquesta manera de qualsevol sistema de valors, de qualsevol jerarquia moral. Hem confós la rebequeria del nen que no vol dormir i marraneja amb la llibertat d'expressió; la incontinència de l'impuls capriciós amb el dret a ser cadascú, i l'exigència del més mínim esforç amb l'explotació infantil. Pot ser que els nois del 1980 hagin tingut accés a la cultura (això els que han aprofitat l'accés que se'ls proporcionava) però no han rebut cap educació. Sota l'absurd pretext de no traumatitzar-los se'ls ha llevat el sentiment de tot deure i de tota responsabilitat. Els nois del 1980 han crescut sota la idea força que són els altres (els pares, l'administració o els Estats Units) els qui han de treure'ls les castanyes del foc i pagar-los el pollastre: entre la mala consciència dels pares per no veure'ls gaire i uns mestres tan mal pagats que, salvant excepcions molt honorables, fa que només un que no pot ser res més acabi sent mestre. És així que no costa gens d'entendre aquest egoisme brutal: les acampades a Francesc Macià o les cases ocupades per nens mimats que creuen que els seus drets són més importants que els dels altres. La cortesia es veu com una rendició al sistema, l'ordre com una formalitat nazi i qualsevol veredicte que no els doni la raó no pas com una conseqüència del gran pacte on no sempre es guanya sinó com una conspiració del que en diuen "els poderosos" per exterminar-los.La generació de 1980 ha crescut sense vigília. La decepció, el nihilisme i el consum estratosfèric de drogues són les conseqüències de la cancel·lació de l'espera que dóna valor a les coses i que compassa el ritme vital amb les experiències morals que cadascú ha de rebre d'una en una per poder-les assaborir i entendre'n la complexitat. Les noies de 1980 s'han begut els tres primers gintònics a tanta velocitat que ja van borratxes i queda tota la nit al davant. S'han fet dos nois al lavabo i un al guarda-roba. Què més tenim per donar-vos? Creuen que amb cada transgressió i amb cada procacitat avancen però només es mouen en cercle, sense haver pensat a poc a poc per poder caminar ràpid. Tens pressa però cap intenció ni cap motiu per fer el que fas: cap potència, tot és velocitat. Terra cremada: el sexe vas gastar-lo als 14 per tots els forats i ara aquest naufragi teu de macarra en macarra, nois incomprensibles per demostrar-te que ets més forta que ningú i que pots amb qualsevol cosa encara. Les drogues ja no et fan efecte, com els medicaments quan n'has pres massa, i cada cop és més fosc el pou on vas a buscar. Potser la tendresa podria salvar-te si no haguessis malbaratat tantes paraules que quan les deies no en coneixies la veritable profunditat i que avui ja et semblen massa velles i qualsevol declaració d'amor una cursilada. Ets el tren més ràpid però sense destí. Vas descobrir el truc del joc sense saber com s'hi jugava, i vas creure que amb això n'hi havia prou per guanyar: i ara em dius sovint que no entens el que et passa. La vigília configura el model, el criteri, el rumb. La vigília crea la vànova d'estels on en acabat el pòsit de cada experiència ve a reposar, per tancar el cercle reunint-se amb l'impuls que la féu possible. La tensió entre el que esperàvem i el que finalment hem obtingut: i tu no saps què et passa ni el que vols perquè no saps què esperaves.
NOSTÀLGIA
Chez
Salvador Sostres
Després de deixar-la a casa decideixo passejar per acabar d'assaborir una vetllada tan plàcida. Hi ha nits en què no pots anar-te'n a dormir sense deixar l'espai d'unes hores i acabar de forjar "els ídols de nosaltres, per a la submisa fe de després". L'ànima també fa la digestió, i també transmuta els records en substància lírica tal com els sucs gàstrics aprofiten els lípids i les proteïnes. Molt a la vora d'on ella viu vaig tenir-hi la casa de la meva infància. Carrer Cavallers, Pedralbes. Després de casar-se en segones noces, la mare va vendre el pis i amb els diners que va obtenir va fer successives inversions que a la meva germana i a mi ens asseguren un avenir sense hipoteques. Però passejant pel jardí de tants jocs, solitaris o amb les meus veïns, la taula de ping-pong o les columnes que ens feien de porteria quan jugàvem a futbol, em sento destronat, destituït. Quan et fas gran els espais mítics d'abans tots et semblen més petits i no tan memorables, i així la casa d'estiueg on feia anys que no tornaves avui et sembla no tan majestuosa i fins i tot un punt ridícula. La decepció és inevitable: i és cruel quan se't desfermen els santuaris. També el jardí d'aquesta nit em sembla més petit, i més ridículs els jocs que hi organitzàvem. Però l'estupor em ve de pensar que aquesta gespa no només s'ha encongit sinó que ja no hi tinc drets, i que si algun veí nou que no em conegués, em veiés per la finestra tot sol enmig de la fosca, envaint la seva propietat, podria telefonar a la policia i jo no tindria res a dir per defensar-me. Els pares no s'haurien de vendre mai les cases encara que només fos perquè els fills poguéssim tenir dret a un passat. Dret que el pati es faci petit però no estrany, a ja no jugar-hi però a poder-ne resseguir les corredisses i els amagatalls i els secrets i la piscina que, justament perquè ara la trobem diminuta, certifica que ens hem fet grans.
Salvador Sostres
Després de deixar-la a casa decideixo passejar per acabar d'assaborir una vetllada tan plàcida. Hi ha nits en què no pots anar-te'n a dormir sense deixar l'espai d'unes hores i acabar de forjar "els ídols de nosaltres, per a la submisa fe de després". L'ànima també fa la digestió, i també transmuta els records en substància lírica tal com els sucs gàstrics aprofiten els lípids i les proteïnes. Molt a la vora d'on ella viu vaig tenir-hi la casa de la meva infància. Carrer Cavallers, Pedralbes. Després de casar-se en segones noces, la mare va vendre el pis i amb els diners que va obtenir va fer successives inversions que a la meva germana i a mi ens asseguren un avenir sense hipoteques. Però passejant pel jardí de tants jocs, solitaris o amb les meus veïns, la taula de ping-pong o les columnes que ens feien de porteria quan jugàvem a futbol, em sento destronat, destituït. Quan et fas gran els espais mítics d'abans tots et semblen més petits i no tan memorables, i així la casa d'estiueg on feia anys que no tornaves avui et sembla no tan majestuosa i fins i tot un punt ridícula. La decepció és inevitable: i és cruel quan se't desfermen els santuaris. També el jardí d'aquesta nit em sembla més petit, i més ridículs els jocs que hi organitzàvem. Però l'estupor em ve de pensar que aquesta gespa no només s'ha encongit sinó que ja no hi tinc drets, i que si algun veí nou que no em conegués, em veiés per la finestra tot sol enmig de la fosca, envaint la seva propietat, podria telefonar a la policia i jo no tindria res a dir per defensar-me. Els pares no s'haurien de vendre mai les cases encara que només fos perquè els fills poguéssim tenir dret a un passat. Dret que el pati es faci petit però no estrany, a ja no jugar-hi però a poder-ne resseguir les corredisses i els amagatalls i els secrets i la piscina que, justament perquè ara la trobem diminuta, certifica que ens hem fet grans.
16 de juny 2005
Esta foto del criatura infame y misterioso llamado "chupacabras" fue tomado cerca de Bundy y Wilshire en West L.A., California por el Equipo de Investigaciones Chupacabrences de Fourth Street Studios. Nuestros investigadores intr�pidos arriesgaron sus vidas y profesi�nes para presentarte esta evidencia revolucionaria que los chupacabras han empezado su invasi�n del Sur de California. El hombre que tomo esta foto fue transportado con prisa al Hospital despues de ser discubierto por sus compa�eros debajo de unos arbustos con menos de medio litro de sangre en su cuerpo.
LA FATALIDAD LLAMA A VUESTRAS PUERTAS CORRUPTOS
TRAS MIS SUPLICAS ELOCUENTES INICIO MI ANDADURA EN ESTA IMPRESIONANTE ?
ACTIVIDAD SUBVERSIVA. AHI ESTA!!!!!!!!!!!!
GRACIAS POR ESTE SUEÑO . DESDE MI MAS TIERNA INFANCIA EN LAS LLANURAS DE
CROACIA, HE ANHELADO HACER POSIBLE ESTE LOGRO Y MIS DESAGRAVIOS POR FIN
HAN DESAPARECIDO,VOLVERE A DORMIR POR LAS NOCHES.
DIOS OS BENDIGA A TODOS POR IGUAL!!!!!!!
ACTIVIDAD SUBVERSIVA. AHI ESTA!!!!!!!!!!!!
GRACIAS POR ESTE SUEÑO . DESDE MI MAS TIERNA INFANCIA EN LAS LLANURAS DE
CROACIA, HE ANHELADO HACER POSIBLE ESTE LOGRO Y MIS DESAGRAVIOS POR FIN
HAN DESAPARECIDO,VOLVERE A DORMIR POR LAS NOCHES.
DIOS OS BENDIGA A TODOS POR IGUAL!!!!!!!
15 de juny 2005
Subscriure's a:
Missatges (Atom)