22 de juny 2005

reconeixo ke no llegeixo els penyassos de papadopoulus

tinc ke declarar amb la ma alçada ke no passo de la tercera linea dels reculls ke tant altruistament penja l,amic papadopoulus. miro d´esforçar-me de valent i la meva desidia supera a la meva voluntat. tot aixi,insto al bo del papadop... a ke segueixi amb akesta tasca tan humanitaria i ke a la vegada ens fa reflexionar(not i ke siguin 3 linies del text). prometo ke algun dia akavare de llegir tot el text. potser si anes sobre cabres i cabrits m,entremparia mes la idea d´abocarme a la lectura intelectual.
faig un cridament i trenco una llança a l, opinio de ke no deixis de penjar akets articles de forma tant valenta ke tant ens encoratja en la cruel vida cotidiana.
sapigues ke tots estem amb tu i t,ho agraim de tot cor. (akesta nit em cruspire 4 a la teva salut)
ke dios os de fuerza y honor a todos por igual.

1 comentari:

PAPADOPOULUS ha dit...

Ok Xupa, rectificar és de savis. Segueix les ensenyances d'en Poulus i, seguint el camí, arribaràs a veure la llum que tot ho il·lumina...
Pots començar amb tres línies i, mica en mica, veuràs que no pots parar de llegir més i més, com si una força totpoderosa et portés a la fi del text. Llavors, a la fi del camí, t'adonaràs de la grandesa de Papadopoulus...
Salut, Xupa!

Total de visualitzacions de pàgina: