La piscina
Era molt tard, gairebé un quart de 6 de la matinada. Abans d'anar a dormir vaig voler banyar-me a la piscina de l'hotel: convé si has begut, i la nit havia estat complicada. Al principi sempre el cos es resisteix a canviar d'àmbit, però un cop submergit l'aigua i tu aneu fent un pacte de tebior i l'àmbit inhòspit es va tornant íntim, umbilical, ventre, mare. A poc a poc perds la noció del teu pes i dels teus tics, dels teus complexos i dels teus contorns, i l'ànima s'eixampla i ets tot ànima. Al principi les coses devien ser així, i la felicitat que sempre busquem, sense saber què és, ni on para, no deu ser gaire diferent d'aquesta sensació. He pensat en tu aquesta matinada a la piscina. I desapareixien tots els temors i tots els complexos que m'assalten quan quedem i et veig tan bonica i resplendent, tan inabastable. A la piscina umbilical, a la piscina placentària, sóc només substància lírica que t'exalta i et corona. Ja no sóc menys alt ni estic menys musculat que els homes que al final se t'emporten, i ara la competició és una altra. Són unes altres armes: les meves coordenades, la meva distància, l'aigua del moment primer que em torna a envoltar, que m'acull i em rescabala. Si ara vinguessis podríem parlar tranquil·lament, i se m'acudirien les respostes que quan sopem no se m'acuden mai. M'agradaria veure com intentaves defensar-te, com en va intentaries saltar els murs de les meves lloances. Piscina, piscina moral que ens reuneixes amb el que som i ens allunyes de l'angoixa i del terror. Piscina mare, piscina principi de tot. Quan el món trontolli busca una piscina de matinada per passar-hi una estona tot sol. No tinguis pressa, agafa confiança en l'aigua, assaboreix el procés, l'acoblament, com poc a poc se't desfan els nusos, i parla-li aleshores al fantasma, digues-li el que sempre has pensat que un dia li diries, nota la teva fortalesa, el teu aplom, la teva audàcia, la teva superioritat, la serenitat que un dia va abandonar-te i que ara et torna a fer visita per dir-te : "No tinguis por, ets immortal".
Salvador Sostres
09 de setembre 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
bestial. aquest tío és un crack escrivint.
la llàstima és que els mateixos complexos que el fan escriure així alhora l'empenyin a fer el capullo per la tele, no creieu?
maleïdes cuirasses!!!
Publica un comentari a l'entrada