Qüestió de llenties... i dones

Les llenties no són per a tu
Dilluns vaig prendre unes llenties esplèndides a l'Isidre. Quan l'endemà va telefonar-me la Laura va demanar-me d'anar-hi plegats per poder-les conèixer. Mira, Laura, anirem quan vulguis a l'Isidre, però en presència meva no et fotràs mai un plat de llenties. Una dona menjant llenties no es pot aguantar. Els llegums no són menjar per a les noies boniques i fines que tant ens agraden. On anirem a parar? Vull dir-ho clar: hi ha feines de nois i feines de noies, jocs infantils més indicats per a les nenes i d'altres per als nens, menges algunes del tot femenines i d'altres irrevocablement masculines. Ni masclisme ni feminisme: serena observació de la realitat i bon gust. De fet, una veritable senyora, per començar, hauria de prendre sempre un blinis de caviar, però esclar, les coses s'han posat de tal manera que cada dia queden menys senyores: i menys caviar. Posats a buscar alternatives cal recordar que els estofats no escauen a les princeses: pensa si no en la teva noia escurant uns callos o uns peus de porc. Tampoc no quedarà bé prenent revoltims, ni saltejats (un plat amb massa ingredients no és mai elegant), ni res que calgui passar-se gaire estona mastegant: l'estil en una dona és, bàsicament, precisió i suavitat. En general és bo que es decantin sempre per plats poc cuinats i si pot ser freds. L'Isidre té el tàrtar de tonyina, per exemple, o l'esqueixada de bacallà, o el gaspatxo amb marisc (pelat). De segon sempre anirem molt millor amb un peix que amb carn, perquè esclar, bella escurant un entrecot del Gorria no és un espectacle que a cap sensibilitat mínimament instruïda li pugui agradar de contemplar. Si fem marisc, sempre amb la closca llevada: no és just a una dama fer-la feinejar. Pots no fer-me cas i fotre't una favada i creure que tots som iguals i que el plaer immediat és l'única cosa que compta. Pots posar-te un pírcing, anar a estripar l'Al·legoria de la Primavera, destruir la bellesa i l'encant que fa que gràcies a tu, però també per a tu, aquest món sigui un lloc agradable per poder-s'hi estar.
Salvador Sostres

Manual complet
La posada en escena d'una senyora és molt important, molt més que la dels homes. Això no vol dir que les dones siguin només objectes per ensenyar i per quedar bé, però una noia em sembla sempre que té més raó quan més bonica és o quan millor afavoreix les combinacions. Espero que en l'article d'ahir quedés clar que de llegums, res, que millor el peix que la carn, i que els entrants han de ser sempre poc cuinats i si pot ser freds. Cal afegir que una veritable senyora no s'acaba mai tot el que li posen al plat: i en aquesta mica que deixa expressa la seva superioritat respecte del que està menjant, i que per bo que sigui ella és millor i amb tres o quatre cullerades ja n'ha tingut prou. Una senyora ha de menjar sempre com si estigués lleugerament indisposada. I sobretot coses toves, perquè, com dèiem ahir, una senyora mastegant massa no és una senyora. Pel que fa a les postres, és veritat que les postres són molt femenines. N'han de demanar, tenint sempre tendència a les preparacions que se serveixen en copa: estilitzen molt més. I aleshores el que una senyora ha de fer davant de les postres que ha demanat és prendre'n una cullerada i deixar-les. En realitat una dona no menja, simplement tasta, i si ha demanat les postres no és per la golafreria de voler-se-les acabar sinó per l'exercici cultural de saber com estan preparades. Una infusió és més aconsellables que el cafè, i entre que l'ordena i arriba és imperatiu que madame vagi al lavabo, a mirar-se al mirall i treure conclusions. Amb la infusió una senyora no només pot fumar sinó que hauria de fer-ho, perquè les senyores que fumen amb gràcia són una de les expressions de la veritable elegància. Les copes estan totes permeses, i és ben sofisticat i chic que una senyora demani una whisky de 30 anys, o un Laberdolive de 1940. És el punt de contundència que fa de contrast amb el context de necessària suavitat. És la sola excentricitat, una sempre però sempre una de sola, que indispensablement cal perquè puguem parlar d'autèntica elegància.
Salvador Sostres