Degut al repte lleçat per en Papadopoulos, publicant una cançó de la Bebe, he decidit de publicar un poema propi. Jo no necessito publicar coses escrites per una altra persona perque quedi bè.
Així que ahí va eso:
Con los dedos de las manos
Y los dedos de los piés
Más los huevos y la polla
Todo suma veintitres
Que os ha semblat, poesia pura, no?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Això és poesia, sí senyor!!
Només em faltaria sentir-ho de la teva pròpia veu... Quina bellesa, quantes emocions concentrades, quin sentiment. Has pensat en editar alguna cosa? Això no t'ho pots quedar dins teu Potxo! (pot ser dolent...)
Publica un comentari a l'entrada