Gèlids palaus d'indiferència i perxes musculades...

LLIR ENTRE CARDS
Pol, ets un imbècil
Fa uns dies un noi que es diu Pol va tenir una història amb la Laia, pobreta. D'ençà que ha deixat el nòvio va d'un suelto que no es pot creure, la princesa. En fi, el Pol es va veure el cul, esclar, 20 anys, cap ofici conegut, cap viatge consignable, cap vacuna descoberta, sempre tornes quan ja és clar i sense els diaris sota el braç. El cas és que fa uns dies que molta telefonada i molt missatge però el noi li diu a la Laia que no pot quedar perquè té exàmens. Pol, ets un imbècil. En la teva vida no hi haurà mai examen ni carrera més important que estar amb la Laia. D'altra banda, em pregunto quin diminut cervell de mosquit deus tenir si no ets capaç de preparar aquests exàmens i de sortir a sopar i al que convingui a la vegada. Si no ets massa imbècil per entendre-ho, creu-me i queda amb la Laia. I estudia, per descomptat, però no deixis escapar la història més bonica que tindràs mai. Tal com la meva àvia em deia quan era petit que m'havia d'acabar el menjar que em posessin al plat perquè a l'Àfrica hi ha nens que es moren de gana, has de pensar en la quantitat de nois que es deixarien matar a canvi de dos o tres segons de tendresa al costat d'una de les noies més meravelloses de la ciutat. Si ets prou burro per no fer-ho per tu, sigues prou considerat de fer-ho pels altres, pels que portem segles fent cua al gèlid palau de la seva indiferència. A més, Pol, es comenta que no és que siguis precisament un geni: ja sé que tu t'ho creus, però tranquil, que l'Àngels Barceló també s'ho creia. Vull dir que no pateixis per la humanitat, que d'història ja en farem nosaltres. Això de crear, deixa-ho per al tiet Sostres. En canvi, diu que al llit vas per nota. Doncs ho facis, rei, ho facis, que sembla mentida com pugeu aquests noiets pedants d'ara, creient-vos tots que sou l'Einstein quan amb prou feines sou la perxa musculada d'un tros de botifarra.
Salvador Sostres