Me passaria tot el dia i tot el calendari pelegrinant la ruta dels teus llavis. De Nord a Sud, dels peus als ulls, de fora cap a dintre. M'acostaria amb tú a ser més digne.
[...]
I no me cansaria de cansar-me mirant d'enamorar-te de nou i cada dia No, no, no són paraules per a l'espectacle, s'allunyen del teatre, mereixen la saliva. Vénen de dins i porten garantia d'al.lergia a la mentida, i no acaben en la boca.
I si tingueres bústia t'escriuria, perdona la ironia. La resta puc jurar-te que ho faria.
Quan res no sostinguera ja les calces (després d'evaporar-se allò que les omplia) per poder tornar a contemplar-te. faria algun miracle i te reencarnaria. No, no, no són paraules per a l'espectacle, ni rimes per cantar-se amb certa melodia. Hi ha projectils metralla en els vocables si els llavis que besaves disparen futilesa
En cert estil callar tambe es mentir. Parlar no sempre es dir. I jo venia a dir-te que:
Me passaria tot el dia i tot el calendari.....
JOAN AMÈRIC (Fragment de la cançó del disc Ànima)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada