LLIR ENTRE CARDS
L'apartament
Quan vivia al pis de Sant Màrius estava enamorat d'una noia molt bonica. Mai no va dir-m'ho però de seguida vaig veure que no hi havia res a fer, terra batuda. Per mirar de fugir-ne vaig començar a sortir amb una noia que estava molt enamorada de mi, i si no sentia res d'especial per ella vaig creure que amb el temps ja ho sentiria. Amb la bella impossible ens vèiem sovint: i al cap d'un temps es va fascinar per un noi i em demanà si li podia deixar el meu apartament. Ja que no podia ser la seva història vaig voler ser còmplice de la seva història i vaig dir-li que sí. Sovint coincidia que me'l demanava quan havíem quedat de passar la nit junts amb la meva nòvia, i per no dir que no a cap de les dues feia veure que volia sorprendre la que se suposava que era la noia de la meva vida convidant-la a passar la nit fora. De vegades anàvem a S'Agaró, a La Gavina; de vegades al Mas Pau d'Avinyonet de Puigventós. Alguna nit vam passar-la a Niça, i alguna altra a Montecarlo. Arribàvem cap al tard, sopàvem, pujàvem a l'habitació, fèiem l'amor si sopant no havia aconseguit fer-la veure prou justament per evitar-ho, i després dormíem abraçats, ben junts. Som en el mateix llit i en la mateixa nit. Tu m'abraces pensant que és una sort tenir un noi que et tracti com una princesa, que pensi hotels i viatges, que et faci sentir la més bella. Jo en canvi t'abraço contra l'amargor, i quan de vegades em dius que em quedo mirant el buit és que m'estic mirant per dins. No estic enamorat de tu però no em permetria fer-te cap mal. No sé si amor és estar enamorat o mentir per no ferir. He estat enamorat d'altres vegades, mel, vellut, però mai no he dormit tan lluny de casa per no fer mal, el mal que mai no t'hauria volgut fer a tu.
Salvador Sostres
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada