29 de novembre 2005

Fantasmas y virus...

"Mi abuelo no creía en los fantasmas ni en los virus, porqué decía que no podía ver a ninguno de los dos..."
Extret de memòria del llibre 'Mi país inventado' de l'Isabel Allende. Molt recomanable, sobretot per la interpretació de Xile...

Totes les cares de l'amor...

LLIR ENTRE CARDS
L'apartament
Quan vivia al pis de Sant Màrius estava enamorat d'una noia molt bonica. Mai no va dir-m'ho però de seguida vaig veure que no hi havia res a fer, terra batuda. Per mirar de fugir-ne vaig començar a sortir amb una noia que estava molt enamorada de mi, i si no sentia res d'especial per ella vaig creure que amb el temps ja ho sentiria. Amb la bella impossible ens vèiem sovint: i al cap d'un temps es va fascinar per un noi i em demanà si li podia deixar el meu apartament. Ja que no podia ser la seva història vaig voler ser còmplice de la seva història i vaig dir-li que sí. Sovint coincidia que me'l demanava quan havíem quedat de passar la nit junts amb la meva nòvia, i per no dir que no a cap de les dues feia veure que volia sorprendre la que se suposava que era la noia de la meva vida convidant-la a passar la nit fora. De vegades anàvem a S'Agaró, a La Gavina; de vegades al Mas Pau d'Avinyonet de Puigventós. Alguna nit vam passar-la a Niça, i alguna altra a Montecarlo. Arribàvem cap al tard, sopàvem, pujàvem a l'habitació, fèiem l'amor si sopant no havia aconseguit fer-la veure prou justament per evitar-ho, i després dormíem abraçats, ben junts. Som en el mateix llit i en la mateixa nit. Tu m'abraces pensant que és una sort tenir un noi que et tracti com una princesa, que pensi hotels i viatges, que et faci sentir la més bella. Jo en canvi t'abraço contra l'amargor, i quan de vegades em dius que em quedo mirant el buit és que m'estic mirant per dins. No estic enamorat de tu però no em permetria fer-te cap mal. No sé si amor és estar enamorat o mentir per no ferir. He estat enamorat d'altres vegades, mel, vellut, però mai no he dormit tan lluny de casa per no fer mal, el mal que mai no t'hauria volgut fer a tu.
Salvador Sostres

23 de novembre 2005

Contorsionisme

 Posted by Picasa

19 de novembre 2005

18 de novembre 2005

Madrid 29/10/2005

 Posted by Picasa

12 de novembre 2005

Paraula d'Stick...




10 de novembre 2005

Gèlids palaus d'indiferència i perxes musculades...

LLIR ENTRE CARDS
Pol, ets un imbècil
Fa uns dies un noi que es diu Pol va tenir una història amb la Laia, pobreta. D'ençà que ha deixat el nòvio va d'un suelto que no es pot creure, la princesa. En fi, el Pol es va veure el cul, esclar, 20 anys, cap ofici conegut, cap viatge consignable, cap vacuna descoberta, sempre tornes quan ja és clar i sense els diaris sota el braç. El cas és que fa uns dies que molta telefonada i molt missatge però el noi li diu a la Laia que no pot quedar perquè té exàmens. Pol, ets un imbècil. En la teva vida no hi haurà mai examen ni carrera més important que estar amb la Laia. D'altra banda, em pregunto quin diminut cervell de mosquit deus tenir si no ets capaç de preparar aquests exàmens i de sortir a sopar i al que convingui a la vegada. Si no ets massa imbècil per entendre-ho, creu-me i queda amb la Laia. I estudia, per descomptat, però no deixis escapar la història més bonica que tindràs mai. Tal com la meva àvia em deia quan era petit que m'havia d'acabar el menjar que em posessin al plat perquè a l'Àfrica hi ha nens que es moren de gana, has de pensar en la quantitat de nois que es deixarien matar a canvi de dos o tres segons de tendresa al costat d'una de les noies més meravelloses de la ciutat. Si ets prou burro per no fer-ho per tu, sigues prou considerat de fer-ho pels altres, pels que portem segles fent cua al gèlid palau de la seva indiferència. A més, Pol, es comenta que no és que siguis precisament un geni: ja sé que tu t'ho creus, però tranquil, que l'Àngels Barceló també s'ho creia. Vull dir que no pateixis per la humanitat, que d'història ja en farem nosaltres. Això de crear, deixa-ho per al tiet Sostres. En canvi, diu que al llit vas per nota. Doncs ho facis, rei, ho facis, que sembla mentida com pugeu aquests noiets pedants d'ara, creient-vos tots que sou l'Einstein quan amb prou feines sou la perxa musculada d'un tros de botifarra.
Salvador Sostres

Ni Lucía, ni sexo... el far i els 3 mosqueters...

07 de novembre 2005

QUE MÉS PODRIA DIR-TE?

Me passaria tot el dia i tot el calendari pelegrinant la ruta dels teus llavis. De Nord a Sud, dels peus als ulls, de fora cap a dintre. M'acostaria amb tú a ser més digne.
[...]
I no me cansaria de cansar-me mirant d'enamorar-te de nou i cada dia No, no, no són paraules per a l'espectacle, s'allunyen del teatre, mereixen la saliva. Vénen de dins i porten garantia d'al.lergia a la mentida, i no acaben en la boca.
I si tingueres bústia t'escriuria, perdona la ironia. La resta puc jurar-te que ho faria.
Quan res no sostinguera ja les calces (després d'evaporar-se allò que les omplia) per poder tornar a contemplar-te. faria algun miracle i te reencarnaria. No, no, no són paraules per a l'espectacle, ni rimes per cantar-se amb certa melodia. Hi ha projectils metralla en els vocables si els llavis que besaves disparen futilesa
En cert estil callar tambe es mentir. Parlar no sempre es dir. I jo venia a dir-te que:
Me passaria tot el dia i tot el calendari.....

JOAN AMÈRIC (Fragment de la cançó del disc Ànima)

03 de novembre 2005

Esperances...

RANDOLPH M. NESSE, FUNDADOR DE LA MEDICINA DARWINIANA
"Nigeria es el país con menos depresiones"
Tengo 56 años. Nací en Toledo (Ohio). Soy investigador y doctor en Psicología y Psiquiatría, de las que imparto clases en la Universidad de Michigan. Estoy casado y tengo dos hijos veinteañeros. Soy un liberal estándar. ¿Creencias religiosas? No vienen a cuento aquí. Las enfermedades derivan de la evolución, de nuestra adaptación al medio
VÍCTOR-M. AMELA - 06/10/2005
Hoy es el día europeo de la Depresión. El doctor Nesse ha hablado de la depresión en el simposio Esteve sobre Trastornos Afectivos: dice que la depresión irá a más. Nesse ha estudiado el origen evolutivo de la depresión - ¿por qué la selección natural la conserva?-, lo que arroja interesantes pistas sobre cómo abordarla. Si he entendido bien a Nesse, padecer depresiones es el precio que el ser humano paga por ser una criatura con sentimientos, que han sido herramientas la mar de útiles para sobrevivir como especie. De hecho, las personas con hipofobia (nula ansiedad) suelen padecer más accidentes... Una depresión puede cursar de modo natural durante año y medio, mientras va buscando una salida: total, nunca seremos perfectos, siempre seremos tan mutantes como nuestro entorno
- ¿Qué es la depresión?
- La eclosión de resortes emocionales seleccionados y legados por la evolución natural de nuestra especie.
- ¿Sí? ¡Regalito envenenado!
- Hablo de resortes que han sido útiles para adaptarnos al entorno y sobrevivir..., pero que pueden manifestarse de modo anómalo.
- ¿Útil? ¿La depresión es útil, doctor?
- Entiéndame: el dolor ¿es útil? Lo es en la medida en que es un mecanismo de alarma que te avisa de que algo falla, lo que te ayuda a repararlo. Pero un dolor crónico ¡es inútil!
- ¿Hay depresiones útiles e inútiles, pues?
- Todos padecemos depresiones pasajeras: son una alarma, son la respuesta emocional a ciertos conflictos... Pero si esa alarma se desmadra, será entonces una grave enfermedad.
- Si me pone ejemplos, lo entenderé mejor.
- Imagine que en este altillo se asoma ahora un tigre por la escalera: ¿qué hará usted?
- ¡Saltar por la barandilla!
- La emoción que le lleva a hacer eso se llama miedo: ha sido seleccionada por la evolución porque ha resultado útil para sobrevivir (el coste de morir una vez es mayor que el de huir mil veces sin motivo). Pero... ¿y si ese miedo se te cronifica? Eso es ya enfermedad.
- El miedo nos ayudó. Pero ¿y la depresión?
- Es una alarma ante una situación anómala, para poder corregirla: nos ayuda a desmotivarnos. ¡Y desmotivarnos resulta útil cuando estamos metidos en un empeño inútil!
- Acláreme esto.
- Si para ti es esencial conseguir algo que no tienes modo de conseguir, tu ánimo decaerá. ¡Es un resorte seleccionado por la evolución para alejarte de lo infructuoso! El desmadre de ese resorte natural es la depresión.
- Todos esperamos conseguir cosas...
- La esperanza es tan humana como el sexo. Y la esperanza causa depresión. Esperar es desesperar: no te deprimes por haber perdido la esperanza, sino por aferrarte a una esperanza. Si esperas salvar a un hijo de la droga y no lo logras, te deprimes. Es humano y es inevitable. Renunciar a la esperanza es como renunciar al sexo: ¡algo muy difícil!
- Desde luego.
- Y por eso somos criaturas expuestas a la depresión, propicias a ella. Y cada vez más...
- ¿Y por qué cada vez más?
- Porque cada día estamos más inmersos en un medio cultural que nos induce a anhelar muchas metas que sentimos a la vez como imprescindibles y como inalcanzables.
- ¿Hasta qué punto crecen las depresiones?
- Es ya la segunda causa de baja laboral en el mundo.
- ¿Y dónde crecen más llamativamente?
- Entre las mujeres en edad fértil en culturas tecnológicas. Y Estados Unidos es el país que registra un mayor índice de depresiones.
- ¿Y el país menos depresivo?
- Nigeria. Y Singapur. Y los vascos. Ya ve: la riqueza material no es lo determinante...
- Perdone: ¿ha dicho los vascos?
- Le hablo de memoria: tendría que revisar los datos que tengo en la universidad...
- Si caigo en una depresión - no soy vasco-, ¿qué me aconseja hacer?
- Lo primero, tener muy claro que no eres un bicho raro. Lo tuyo es cada vez más corriente: en el año 2025, el 20% de la población mundial padecerá una depresión.
- No estoy solo. Pero ¿qué hago para salir?
- Si viniese a verme a mí, estudiaría sus síntomas e intentaría establecer qué estructura de motivaciones tiene usted en particular.
- O sea, qué es lo que quiero de la vida, ¿no?
- ¿Qué es importante para ti? ¿Qué tienes? ¿Cómo lo tienes? ¿Qué metas te planteas, qué planeas? ¿Qué persigues desesperadamente y no consigues...? Ahí late la clave.
- Cuénteme algún caso que haya sanado.
- Una señora vino a verme porque, después de lograr su sueño de vivir en un bosque precioso y de tener todo lo que necesitaba, se sentía deprimida. ¿Por qué? Hablando con ella descubrí su motivación más honda: pasear por el bosque. ¡Y tenía unos callos en los pies que se lo impedían! Me encargué de que se curase esos callos ¡y la depresión pasó!
- ¿No pensó en darle un antidepresivo?
- Los fármacos son aconsejables muchas veces, pero sin dejar de estudiar antes la estructura profunda de motivaciones vitales.
- ¿Administraría antidepresivos a un niño?
- Si es el único modo de que pueda llevar una vida normal, ir a la escuela y socializarse, sí. Por desgracia, a menudo la causa de su desdicha radica en una disfunción relacional con sus padres, y se medica al chaval.
- ¿Hay personas más proclives que otras a caer en una depresión?
- Sí: factores familiares y genéticos nos predisponen. Tus genes te programan para tener un determinado tono anímico medio.
- ¿Pese a grandes gozos o grandes reveses?
- Sí: hemos constatado que si un día te toca la lotería, al cabo de cinco años tendrás un ánimo similar al que tenías antes. Si tienes un accidente grave, te sucederá lo mismo.
- Tener hobbies ¿previene de la depresión?
- Más importante todavía es tener amigos: somos criaturas gregarias.
- Sentirte querido ¿es el mejor antídoto?
- Es uno, junto a tener salud, dinero, sexo satisfactorio, el bienestar de los hijos... Si falla algo de todo esto, podemos deprimirnos.
- Qué frágiles somos...
- Es nuestra naturaleza. Si nuestra especie hubiese tenido un humor siempre constante, plano, ¡quizá se hubiese extinguido!: no habría sufrido en las malas rachas, ¡pero tampoco habría sabido aprovechar las buenas!
- ¿Ha padecido usted alguna depresión?
- Sí.
- ¿Y cómo la dejó atrás?
- Con paciencia... y cambiando mi vida.

01 de novembre 2005

Present...

Futur...

Total de visualitzacions de pàgina: