DESPULLAR-SE...

LLIR ENTRE CARDS
Tambor
Salvador Sostres
El meu personatge preferit de Disney és l'ànec Donald. M'entendreix que sempre miri de fer correctament les coses i que mai no li surtin bé i que aleshores s'enfadi. Ara bé, no sóc com Donald: i és trist, però ho de dir. Voldria ser com ell, però en el fons sóc com Tambor, el conill cursi i marica de Bambi. Tan cursi com ell, tan marica com ell encara que al final de la pel·lícula surti amb una conilleta per dissimular. Voldria ser com l'ànec Donald. Sistema moral consistent, rectitud, voler fer sempre les coses bé, indignació davant dels tramposos, etcètera. Però sóc un trampós conill marica i cursi que dóna pel que dóna. Un conill presumit i presumptuós que enlluerna lectores d'edat i desequilibrats en general. També alguns convergents orfes que no tenen enlloc més on anar a parar, perquè en aquest país, d'escriptors que encara no hagin estat abduïts per l'estupidesa progressista només en quedem dos i la cabra. Per sort, hi ha també els meus amics que em llegeixen per mantenir-me estables els nivells de vanitat i que amb gran tendresa tenen la pietat, ja a aquestes alçades, de dissimular-me la veritat. En fi, que va bé saber-ho: sóc Tambor. I no és que Tambor sigui menyspreable, però esclar, no és un republicà respectable com Donald sinó un conill marica, probablement demòcrata si és que té dret de votar, i el millor amic de Bambi, que és el personatge més idiota que Disney ha posat mai en circulació tot i que casa meva serà sempre la seva pel que li va passar a sa mare. Fa molts anys que vaig marxar a viure sol, 8 o potser 9. De vegades tinc la sensació que he anat molt lluny, que he corregut molt. Però encara sóc això i encara la gran pel·lícula que em defineix és Bambi. El cérvol idiota i el conill presumptuós. La mort de ma mare com a horror de fons.