Croacia setembre 2006

Pasturant les vaques als pocs llocs que queden lliures de mines

Forat de bala a la pared d'una casa

Els boscos de Croacia segueixen plens de mines ...

06 08 18_FRANZISKA

Lluís Llatx...

Estimat Lluís Llach
Salvador Sostres
Aquest vespre cap a les 9, el Lluís Llach actuarà al Parc de la Ciutadella, a la lamentable Festa de Treball, amb tot de comunistes campant all around. Si pogués hi aniria, perquè l'amor és així i escolta, Lluís, estic enamorat de tu de fa tants anys que ja tant se val. M'has fet cançons en favor del Che Guevara i de Palestina, en favor de la mala bèstia de la Winnie Mandela, etcètera. Però ets el millor, ets un geni, la cançó que has fet sobre Salvador Puig Antich és una passada, preciosa com poques, "el mal que vas fer / i el mal que tu has fet", els arranjaments de Maremar i de Tinc un clavell per a tu que presentes en els teus concerts d'ara són meravellosos i no hi ha manera de parlar amb tu que no sigui de genolls per agrair-te tot el que has fet en favor de la bellesa. Faig sempre el mateix: tinc la teva obra completa apilada, els cedés sense caixa, un al damunt de l'altre. De matí quan em llevo, encara a les fosques i sense poder obrir gaire els ulls, prenc un disc a l'atzar d'entre tots els que hi ha a la pila i triï quin triï les cançons són com una casa i sona la música que estimo. És amor, és veritat. És molta la vida que he anat entenent, estimant i odiant a través de les teves cançons. Ben segur que és un cas de fascinació total. Però hi ha dues coses, dues idees que no depenen de la meva tendència al mite sinó de la realitat: la primera és que ets el millor músic de la teva generació, el més exacte, el més delicat, el més preciós de tots plegats. I la segona és que jo sé la pasta que t'han posat damunt de la taula perquè cantessis en castellà, la que et va posar CBS i la que t'han posat no fa pas tant. I no alçaré mai la veu contra qui opta per guanyar-se la vida i anar fent, però per qui em salva les meves paraules, i la meva vida també, l'agraïment serà absolut i etern. Criatura dolcíssima que ets.

OTRA FRASE DE LA SEMANA

UNA BUENA MANERA DE ESCAPAR DE LA NADA ES HACER FOTOGRAFIAS.
JULIO CORTAZAR

06 07 31_INGRESSO

Alguna objecció...?

Fotre-li
Salvador Sostres
El que volem és fotre-li per amunt i per avall i marica l'últim. Després ens inventem teories, o l'amor: bé, l'amor és una teoria. Per als homes l'amor és una teoria, una hipòtesi, les coses que diem, les coses que escrivim, un tema de conversa quan ja no hi ha res més a parlar i omplim l'aire de paraules per no sentir vertigen. Però el que volem és fotre-li, el que volem és anar a sopar i a beure i encabat emportar-nos-ho tot pel davant (i pel darrere si convé). I la resta és doncs això, teoria, tenir alguna cosa per dir-te, no sentir-nos tan summament porcs davant la vida, imaginar que la nostra resposta als estímuls no ha de ser sempre tan primitiva. I funciona, funciona com a artifici això de l'amor, això de la literatura. Funciona com a mecanisme social, però per dins de la disfressa hi ha la bèstia sempre a l'aguait, i per molt refinament i molta lírica i molt deixar que la música o la pintura entrin dins teu i sentis així l'experiència artística -quins collons, per cert, de cursileria-, per molt que aquella melodia et faci pensar en la teva infància o en el que sigui, mai no farem tard si el plat ja és a taula i si passa pel museu o pel Liceu una noia que ens excita farem el que convingui i passarem per damunt de qui convingui per anar i prendre-la, per anar i fotre-li. L'única cosa que els homes volem és fotre-li. I millor si poden ser dues, i millor si s'ho fan entre elles, i millor si són cosines. I paro aquí la llista, però tots els homes saben que continua. Hem vingut al món a fotre-li, centenars de pensaments sàtirs ens assalten cada dia, ens la pelem sempre que tenim una estona, pensant en tu, sí, i t'espantaria saber el que alguna vegada he pensat que et faria. No diguis que l'amor, no em diguis que la tendresa, no em diguis que la cultura. Accepta primer això i després anem a fer literatura.

JEREMIES, OTRO AÑO EL GATO YA ESTA EN LA GATERA????

Liga de Campeones 2006-2007
JORNADA 1
Barcelona
5
Iniesta, min. 6
Giuly, min. 39
Puyol, min. 48
Etoo, min. 57
Ronaldinho, 92
Levski
0

06 08 21_TACADA

11 de setembre: la DIADA de Catalunya

Els vells greuges
Salvador Sostres
Maragall ha realitzat el somni de centenars de milers de catalans i plega per sempre. Som un país massa fràgil per poder-nos permetre personatges tan lamentables. I esclar, no podia ser de cap altra manera: també en les seves darreres paraules Maragall va menysprear Catalunya tal com han estat fent durant tres anys ell i el seu govern. Va dir que hem de superar els vells greuges, com si els catalans fóssim uns ploramiques i uns imbècils que ens queixem perquè pobrets, no sabem fer res més. No és que els catalans haguem de superar els vells greuges, és que Espanya ha de deixar de robar-nos; no és que sacralitzem derrotes, és que vam perdre, i no és que no celebrem victòries, perquè t'asseguro que va córrer el xampany quan vam saber que Maragall plegava i en correrà encara més si Artur Mas governa i Catalunya torna a tenir un president de nivell. El pitjor enemic de Catalunya és aquesta moral de cosmopolita i de ciutadà del món, aquesta sòrdida manera d'autoinculpar-nos sempre, aquest menyspreu, aquesta vergonya que senten els que troben que la sardana és ridícula i que les sevillanes són en canvi un signe de mestissatge i de transculturalitat. Aquesta normalització de l'immigrant i aquest fer-nos sentir estranys a casa nostra. "M'agradaria un país més confiat en el seu treball i menys obsessionat pels greuges" és com dir que no cal que et preocupis de si algú ve i et roba part dels beneficis del negoci i que el que has de fer és treballar el doble per guanyar els mateixos diners. Doncs, no, Maragall, no. El que cal és detenir el lladre, conèixer el nostre passat per treure'n el coratge de lluitar pel nostre futur, i venerar els nostres morts per fer-nos dignes de ser el seu futur. I "no oblideu cap nom, caldrà fer memòria per no repetir el pas d'una història".

Homenaje a Pau y compañia

Chicho es un canijo, un canijo pequeñito, que llega muy alto para hacer un buen tapón.
Chicho, chicho es un terremoto que destroza todo su famoso tiro del gato es de lo mejor.
Eres grande en una pista tienes grande el corazón. Las miradas de esa chica se roban como un balón.
Chicho es un canijo, un canijo pequeñito, que llega muy alto para hacer un buen tapón.
Chicho es un canijo, un canijo pequeñito, es bajito, un comino es un campeón.
Chicho terremoto, terremoto, terremoto eres grande en una pista tienes grande el corazón.

MERCÈ 06_AVANÇ INFORMATIU

06 09 22
PLAÇA REIAL_23.30
LA SALSETA DEL POBLE SEC

06 09 23
FORUM_00.30-03.30
LA CAJA DE PANDORA
THE PINKER TONES
DELOREAN
CATEDRAL_23.30
OJOS DE BRUJO

Happy Birthday... to you...

Proposo carnaca el proper diumenge 17 de setembre per celebrar els aniversaris del Mino, del Rog, d'en Satan i d'en Súper SIPS!

06 08 21_EL MARAVILLOSO MUNDO

MAS OSCAR WILDE

Me gusta hablar sobre nada. Es el unico tema que de verdad domino.
Oscar Wilde.
Pero es citada en la peli " Breakfast in Pluto" de Neil Jordan. Absolutamente recomendable

Frase de la setmana

"Education is an admirable thing, but it is well to remember from time to time that nothing that is worth knowing can be taught"(Oscar Wilde).

06 08 28_AGOST