Alguna objecció...?

Fotre-li
Salvador Sostres
El que volem és fotre-li per amunt i per avall i marica l'últim. Després ens inventem teories, o l'amor: bé, l'amor és una teoria. Per als homes l'amor és una teoria, una hipòtesi, les coses que diem, les coses que escrivim, un tema de conversa quan ja no hi ha res més a parlar i omplim l'aire de paraules per no sentir vertigen. Però el que volem és fotre-li, el que volem és anar a sopar i a beure i encabat emportar-nos-ho tot pel davant (i pel darrere si convé). I la resta és doncs això, teoria, tenir alguna cosa per dir-te, no sentir-nos tan summament porcs davant la vida, imaginar que la nostra resposta als estímuls no ha de ser sempre tan primitiva. I funciona, funciona com a artifici això de l'amor, això de la literatura. Funciona com a mecanisme social, però per dins de la disfressa hi ha la bèstia sempre a l'aguait, i per molt refinament i molta lírica i molt deixar que la música o la pintura entrin dins teu i sentis així l'experiència artística -quins collons, per cert, de cursileria-, per molt que aquella melodia et faci pensar en la teva infància o en el que sigui, mai no farem tard si el plat ja és a taula i si passa pel museu o pel Liceu una noia que ens excita farem el que convingui i passarem per damunt de qui convingui per anar i prendre-la, per anar i fotre-li. L'única cosa que els homes volem és fotre-li. I millor si poden ser dues, i millor si s'ho fan entre elles, i millor si són cosines. I paro aquí la llista, però tots els homes saben que continua. Hem vingut al món a fotre-li, centenars de pensaments sàtirs ens assalten cada dia, ens la pelem sempre que tenim una estona, pensant en tu, sí, i t'espantaria saber el que alguna vegada he pensat que et faria. No diguis que l'amor, no em diguis que la tendresa, no em diguis que la cultura. Accepta primer això i després anem a fer literatura.