En diuen periodisme d'investigació Passa-ho! Iu Forn Som al despatx de la reputada societat Pere J. Gotera i Federico, Intoxicaciones a Domicilio. Els trobem molt enfeinats preparant un nou lliurament del que ells dos anomenen "periodisme d'investigació" i que la resta de la societat coneix com un "Hans Christian Andersen". I, quina casualitat, acaben d'arribar els clients. -Home, senyors Zaplebes, quina alegria retrobar-los. Va anar bé el que els vam dictar ahir? -Perfecte. I per avui què tenim? -Una motxilla -Imagino que basca? Si no és basca no ens fa cap servei. -El dubte ens ofèn. A can Pere J. i Federico només treballen amb motxilles basques. Les motxilles àrabs aquí no les toquem pas. No ens van bé per al negoci. -I què hi porta dins? -Hi hem inclòs la declaració manipulada d'un policia, quatre ombres de dubte sense cap fonament i tres unces de Rajoy demanant anul·lar el sumari per, tot seguit, desmentir-se a si mateix amb la boca petita. -Total, que segons el que ens heu creat fins ara, resulta que ETA va preparar un cop d'Estat en forma d'atemptat a mitges amb els serveis secrets marroquins, el PSOE, la maçoneria, uns quants policies i gent del CNI, no? I el govern de llavors, que érem nosaltres, no es va adonar de res. -Exacte. I els dies posteriors a les eleccions, quan encara governàveu vosaltres, la policia que vosaltres dirigíeu va detenir quatre moros que ara dieu que no són els culpables i la justícia que vosaltres dirigíeu els va empresonar. -Ho veieu com Zapatero ha de dimitir. Mira que permetre'ns fer tot això només per trencar Ej-paña i donar el poder als catalans. -Sí, i per aprovar l'Estatut traïdor, per manipular l'EGM, fer eliminar el Real Madrit de la Champions i per... (Continuarà.)
In-de, in-de-pen-dèn-ci-a Passa-ho! Iu Forn Doncs sí, aquest és el nou crit de guerra de l'empresariat català. Quines coses, oi? Just quan aquí la paraula independentisme només s'usa per espantar algunes iaies que van a missa de 7 al carrer Serrano de Madrit, van els nostres empresaris i diuen que es plantegen independitzar-se de la CEOE. La CEOE, ja ho sap, allò dels empresaris que hi mana un que no ha estat mai empresari..., que seria com si el degà del Col·legi de Periodistes fos Xavier Vidal-Folch. Veurem si al final l'empresariat català opta per aquest independentisme associatiu o no, però de moment ha aconseguit una cosa mai vista: que un de Madrit demani perdó per haver-nos insultat. En un país on ens passem el dia demanant perdó, fins i tot per les coses que no hem dit, sobta molt un gest com aquest. Sí, ja sé que ha estat un perdó matisat i acompanyat d'un "absolut rebuig" a la "injustificable campanya d'insults i desqualificacions" que han hagut de patir, pobrets, després de la vomitada d'en Cuevas. Però, què vol que li digui, després de rebre tantes puntades al mig del paladar, alegra observar com algú se l'embeina. I encara alegra més escoltar com aquest possible independentisme el defensa gent com Joan Gaspart... Sí, sí, ho ha llegit bé, Jo-an Gas-part!!!. L'altre dia el vaig escoltar a Can Bassas i estava emprenyat com unes tenalles. L'home anava tan encès, argumentalment parlant, que al seu costat el diputat d'Esquerra Joan Tardà era Rijkaard i Montilla en un concert de Leonard Cohen i Albert Pla. Hi va haver un moment en què me l'imaginava a punt de cantar: "Agrupémonos todos, en la lucha final, Fomento Nacional es la Internacional". Bé, i si al final els empresaris posen seny i opten per fer les coses a la catalana, sempre poden enfonsar la CEOE des de dins. Només cal fer unes obres de metro a la seu. Aquest mètode català de fer les coses sí que és infal·Iible.