Ànima...

LLIR ENTRE CARDS
De genis i empleats
Salvador Sostres
Hi ha la moda de dir que les cultures serioses són les que tenen una base ben sòlida de ciència i científics, i que els intel·lectuals són només la cirereta. És una moda, és una creença totalment falsa. Els economistes i els científics i els investigadors i els enginyers són els empleats del sistema: els chispas, els comptables. El motor de les societats són els intel·lectuals, l'exploració de l'ànima humana. El motor de les societats, el motor de la humanitat és l'ànima i l'explicació d'aquesta ànima. Inventar el telèfon no és res comparat amb el fet de tenir coses a dir-nos, i el món avança gràcies a la gent que té coses a dir-se, i si cal un telèfon, que vingui un chispas i que se l'inventi. Vull dir que no importa tant que els trens siguin veloços o puntuals com que sapiguem on anar. Les societats avancen gràcies a les metàfores dels poetes i és més important el viatge a Ítaca que qualsevol vaixell mercant. El que importa és allò que posa en moviment les coses, l'angoixa, l'amor, voler i no saber com poder dir-te "abril és el mes més cruel", "l'amor és un vals d'estocades", "i dir sí, perquè la vida té tota la raó". I quan ja sapiguem on anar, i quan ja sapiguem què fer, que vinguin comptables i chispas a posar els carrers i els fanals i a fer que els números quadrin. I quan ja tinguem el desig d'eternitat, que vinguin els empleats metges o farmacèutics a inventar-se medicaments per poder empaitar el nostre desig. Quan ja un arquitecte hagi imaginat com ha de ser la torre, que vinguin els manobres i facin el favor d'anar per feina. Genis i empleats. És la vella jerarquia que ha funcionat sempre. I mentre els empleats feinegen, els genis ens retirem a pensar noves idees: garçon, le champagne! Ho veus? Seria com dir que perquè necessitem cambrers, són l'elit de la humanitat.