26 de març 2007

Catalunya entre Verges i Can Zam

Dissabte Montilla va ser escridassat al concert de Lluís Llach i diumenge va ser rebut com un heroi a Can Zam. Cadascú és d’on és i ha fet el que ha fet. Cadascú té el seu públic, esclar. Però cadascú té els seus somnis, les seves ambicions i els seus afanys. I és d’això del que vull parlar. Dels meus, dels nostres somnis. Jo vinc de l’Estaca. Perquè jo pugui escriure en la meva llengua i gaudir d’un públic que sap llegir-la encara; perquè la Blanca i la Maria escriguin amb aquesta lluentor en català han calgut moltes veus que cantessin l’Estaca. Dissabte damunt de l’escenari hi havia un artista indiscutible, però també la història de la meva vida, el fil conductor de la meva manera de ser i de relacionar-me amb l’escriptura i amb el món. No pensem gaire semblant, amb el Lluís Llach, però ell és el fill i el nét d’uns esforços molt particulars i jo sóc fill dels esforços dels senyor Llach. I ser una nació vol dir això, aquesta continuïtat. Bé, aquesta és la Catalunya que xiula Montilla, i pot ser que xiular sigui ordinari, però és molt més ordinari tenir un “aparca” espanyol i espanyolista de president de la Generalitat. Montilla se sent a gust entre l’Espanya prealfabeta de Can Zam, l’entrepà i la truita, el pírncing i el tatuatge. Montilla se sent a gust i és ovacionat a la part de Catalunya que és Espanya. Montilla se sent a gust a la part de Catalunya que, com ell, és conseqüència pura i dura del franquisme. I jo no, de cap manera. De cap de les maneres. De Verges a Can Zam. Com sempre, al final, és només qüestió de cançons. De cançons d'amor. Entre "La raja de tu falda" i el "País Petit" no només hi ha diferències musicals o estètiques, sinó de destí i d'intencions. Catalunya entre Verges i Can Zam. Dues estètiques, dues ètiques, dues passions. No és etnicisme, ni racisme, ni classe social. Són les teves cançons d'amor i les meves cançons d'amor. De Verges a Can Zam. De La Chunga a Lluís Llach. De Montilla a Artur Mas. De la Catalunya esclava a la llibertat.

Salvador Sostres

2 comentaris:

Don David ha dit...

Osti....

JEREMIES ha dit...

Crec que té rao en moltes coses però: "De la Catalunya esclava a la llibertat"...això ja no, ens agradi o no els de Can Zam són una realitat (gairebé majoritaria) a Catalunya i per tant decideixen tant com la resta i que jo sàpiga ho fan de manera democràtica.

Total de visualitzacions de pàgina: