La ressaca
La ressaca és bàsicament l'orgull d'haver sobreviscut una altra ressaca. La ressaca és una prova, i vol una demostració de força. Dius que no estàs bé? Dius que no pots més? Pren-te dos Espidifén de 600 (sobre) i posa't a escriure un article. La ressaca és pagar un deute, pagar el que es deu. La ressaca és una penitència, i no pots fer-la menyspreant-la sinó a tota fe. Nota el mal de cap, nota cada punxada, nota com la boca la tens seca i com ara sues i ara tens fred. Unes intermitents ganes de vomitar: nota-les també. La ressaca són les nits que visiten el nou dia amb alè de ginebra i pudor de tabac. Penedeix-te, animal. Prega i que algú més pregui per la salvació de la teva ànima. Fas una llista i és sempre una llista de grans projectes, una llista molt extensa de coses que has de fer i de coses que no faràs mai més. No et preocupis si encabat perds la llista: de fet l'haguessis perdut igualment, i hagués semblat un accident. És una llista per ara, només; per ara que les escales cap al cel han canviat de sentit i és només descendent. La ressaca és bàsicament orgull, l'orgull de sobreviure una altra ressaca. La ressaca és el record de com rèiem, del dia que hem quedat de tornar-nos a veure, aquest estrany conjur que confirma que encara seguim vius.
Salvador Sostres
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Molt bo!
sembla un cas bastant clar d''escriure terapèutic' per paliar traumilles varis, no?
la qüestió és que el tio en sap, i molt. així que`esperem que sigui infeliç per molt de temps.
by the way, no sé si ho fa com a fixe, però fa dos dijous va sortir al programa del Puigbò a td8. Mentre entrevistaven el Carretero, ell anava fent un escrit sobre el convidat, i després anava a la taula i li llegia.
I vaja, en Carretero és un bon 'encaixador' ...
Publica un comentari a l'entrada