Molts de vosaltres el coneixíeu. Va morir el dissabte 25 d'agost.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quines grans galetes! I que cares que eren de menjar! El concepte amistat va canviar amb el descobriment d'aquests paquets i d'altres coses...
5 comentaris:
Com a petit homenatge, adjunto el text que vam preparar amb el Manel, i que vaig llegir a la cerimònia laica d'aquest dilluns, així com el comentari que ens ha enviat en Joan Font (propietari de BonPreu) avui mateix:
ESPERIT DE SUD
Amb l’Enric vam compartir molt més que SUD. I ens ha deixat molt més que això. Però aquest va ser l’últim projecte que compartíem:
Va començar sent el somni
de les nostres nits d’estudi.
Crear una cosa de la qual
n’estaríem sempre orgullosos.
Sentir-nos plenament realitzats,
aportant a les nostres vides
el millor de nosaltres mateixos.
I que, a més a més, el projecte servís per transformar aquesta societat.
Junts ho aconseguiríem.
I amb la teva tenacitat i il•lusió,
amb la teva capacitat per contagiar-ho,
ens vas empènyer a iniciar aquest
extraordinari camí plegats.
Ens has fet creure en nosaltres,
en que era possible realizar aquell somni.
I que en definitiva depenia de nosaltres mateixos,
de la nostra implicació en un projecte professional,
i alhora, i sobretot, vital.
Ara ens toca continuar sense tu,
i ho farem fent cas del que va escriure no sabem si Alfredo Cuervo o Pablo Neruda,
a qui et varem sentir llegir una vegada:
"Queda prohibit no cercar la teva felicitat,
no viure la teva vida sense una actitud positiva,
no pensar que podem ser millors,
no sentir que sense tu aquest món no seria igual."
Enric, t’estarem sempre agraïts,
per la persona que tu has estat,
i per com tu, sent així, ens has fet ser.
L’esperit de SUD
Joan Font: "Estic orgullós de poder compartir amb vosaltres “l’esperit de Sud”.
Tot i venir d'experiències i de generacions diferents compartim alguns valors fonamentals.
La coneixença de l’Enric es una mostra fefaent que a la generació vostra hi ha tants –o mes- joves que a la nostra amb ganes de treballar, de crear riquesa i d’aportar alguna cosa de positiu a la societat. Amb generositat i honestedat.
Es un goig treballar amb vosaltres."
sembla mentida que l'enric ens hagi deixat, oi?
se'l veu tant bé en aquesta foto...tant serè, tant segur de sí mateix...
sempre en tindré un molt bon record, d'ell.
molts ànims a tu fefu, i també al manel. els necessitareu per tirar endevant 'l'esperit de sud'.
abraçades pels 2.
Hi ha coses a la vida que són impossibles d'acceptar com la mort d'algú que estimes però no queda cap més remei que seguir lluitant.
Molts ànims per tirar endevant el vostre somni, és el millor homenatge que li podeu fer.
Una abraçada molt forta.
Una abraçada molt forta Fefu, i una altra pel Manel.
Ja vam parlar, però no vull deixar passar l'oportunitat d'escriure un petit comentari aquí per recordar i despedir-me de l'Enric.
Sens dubte, a vegades la vida és molt injusta. L'Enric no havia de morir, com a mínim ara no. No hi ha dret que tants bons projectes sobretot personals però també professionals es torcin. Segur que aquest no serà el cas de SUD, el contrari, que serveixi per seguir construint aquest "somni de les nits d'estudi" més a unt que mai.
La cerimònia va ser igual d'emotiva que de dura. Fefu, va estar molt bé la teva intervenció, va ser molt emotiu.
Salut!
no calia ser massa obervador per veure que l'enric era únic. les poques vegades que vaig coincidir amb ell en vaig sortir amb la estanya sensació de conèixer-lo de tota la vida. i mai oblidaré com, sense tenir per què, va perdre el cul per mi fa uns mesos, en un moment força difícil de la meva vida.
em fa molta ràbia no poder fer aquell vermut a Vic que ens vam prometre, i disfrutar de la seva classe un cop més.
a tota la seva gent propera, una abraçada molt forta.
descansa en pau, nano.
Publica un comentari a l'entrada