identitats

LLIR ENTRE CARDS
Porró dels nostres pares
Salvador Sostres
Parlem amb el Lluís Prenafeta del porró i de per què ja no bevem a galet. És veritat, l'os pedrer! El cosmopolitisme atroç ens ho ha pres tot. No només des de la política s'ha de regenerar Catalunya. S'ha de regenerar, també, i potser sobretot, des de l'antropologia, des dels costums. Es veu que el Lluís, a Via Veneto o a l'Isidre, hi havia arribat a beure amb porró, però que a partir d'una època, aquella època sinistra en què qualsevol expressió de catalanitat ens va semblar provinciana i vam caure en el provincianisme extrem de deixar-nos prendre el pèl per uns que ens deien que volien modernitzar-nos quan en veritat només ens volien exterminar; bé, doncs a partir d'aquella època, a la dècada dels 90, al Lluís li suggeriren que si volia beure amb porró que demanés un reservat. Catalunya és una nació que envia el porró als reservats perquè se'n dóna vergonya i que en canvi reserva les sales principals als cosmopolites i als imbècils. Els qui haurien d'amagar-se, en aquest país, són els que s'hi caguen. Els que porten 40 anys vivint aquí i no els ha donat la gana d'aprendre el català o que per escriure una frase sense faltes han de copiar-la. Els qui haurien d'amagar-se, en qualsevol país normal del món, fins i tot en un de ben miserable, són aquells que en busquen la dissolució i l'extermini. Catalunya ha de treure els porrons dels reservats i no avergonyir-se més d'ella mateixa i ser el que som i que la vergonya la passin els farsants i els lladres. No hi ha res més patètic que un poble que deixa de creure en les seves veritats per creure's les mentides dels altres. Exigim el porró, el porró dels nostres pares, tal com exigim les cartes en català i que els trens funcionin i que no ens robin i que ens deixin ser en pau i en llibertat d'una punyetera vegada.