orgull

La Catalunya que funciona
Salvador Sostres
Els dimecres del fred hi ha sempre escudella a Via Veneto. Avui s'obre la veda i a Barcelona se li han posat orelles de llebre. Sort que ahir vaig poder reservar-ne, perquè segur que al primer Deuvosguard s'acaba. Hi aniré amb el Guillem, el meu amic més jove. Convé que els nens creixin sabent a quins gustos pertanyen. El primer servei és el caldo, amb galets i mandonguilles. A casa sempre hem estat de sopa i a banda de l'escudella cal dir que encarem l'hivern amb la precisa sopa de peix que enguany ha estrenat també Via Veneto, i la brutal crema de pularda del Drolma. Bé, l'escudella: el caldo és la cocció de la carn d'olla i les verdures, i encabat hi afegeixen llard i ossos escaldats de pernil. Es bull 2 hores. La carn d'olla és la pilota, el jarret de vedella, la botifarra blanca i la negra, la cansalada, el pit de gallina, el peus de porc i l'orella i el morro. Les verdures són el nap, els cigrons, la col, la pastanaga, l'api, el porro i la patata. Cal parar atenció a l'elaboració de la pilota, que és l'única peça que es cou per separat: és feta d'una meitat de cansalada i l'altra de jarret. Du molles de pa que han estat remullades en llet, un ou sencer i un segon rovell; farina, oli d'oliva, all i julivert. Fan que el caldo arrenqui el bull, apaguen el foc, i aleshores hi couen la pilota, molt lentament, mai amb el foc encès. Hi ha una Catalunya que funciona, eficaç, prestigiosa, sòlida. Hi ha una Catalunya ben segur que catalana. Hi ha una Catalunya que sap que l'única manera de projectar-se enfora és no renunciar a ella mateixa i que el provincianisme suprem és desatendre la fe dels pares. Hi ha una Catalunya referent, excel·lent, orgullosa i valenta, que ningú no pot trepitjar-la perquè no hi ha cap bota més gran que ella, una Catalunya que demostra que quan ets el millor no hi ha ningú que pugui deturar-te.