28 de febrer 2007
24 de febrer 2007
22 de febrer 2007
20 de febrer 2007
19 de febrer 2007
15 de febrer 2007
12 de febrer 2007
09 de febrer 2007
08 de febrer 2007
07 de febrer 2007
05 de febrer 2007
Ànima...
LLIR ENTRE CARDS
De genis i empleats
Salvador Sostres
Hi ha la moda de dir que les cultures serioses són les que tenen una base ben sòlida de ciència i científics, i que els intel·lectuals són només la cirereta. És una moda, és una creença totalment falsa. Els economistes i els científics i els investigadors i els enginyers són els empleats del sistema: els chispas, els comptables. El motor de les societats són els intel·lectuals, l'exploració de l'ànima humana. El motor de les societats, el motor de la humanitat és l'ànima i l'explicació d'aquesta ànima. Inventar el telèfon no és res comparat amb el fet de tenir coses a dir-nos, i el món avança gràcies a la gent que té coses a dir-se, i si cal un telèfon, que vingui un chispas i que se l'inventi. Vull dir que no importa tant que els trens siguin veloços o puntuals com que sapiguem on anar. Les societats avancen gràcies a les metàfores dels poetes i és més important el viatge a Ítaca que qualsevol vaixell mercant. El que importa és allò que posa en moviment les coses, l'angoixa, l'amor, voler i no saber com poder dir-te "abril és el mes més cruel", "l'amor és un vals d'estocades", "i dir sí, perquè la vida té tota la raó". I quan ja sapiguem on anar, i quan ja sapiguem què fer, que vinguin comptables i chispas a posar els carrers i els fanals i a fer que els números quadrin. I quan ja tinguem el desig d'eternitat, que vinguin els empleats metges o farmacèutics a inventar-se medicaments per poder empaitar el nostre desig. Quan ja un arquitecte hagi imaginat com ha de ser la torre, que vinguin els manobres i facin el favor d'anar per feina. Genis i empleats. És la vella jerarquia que ha funcionat sempre. I mentre els empleats feinegen, els genis ens retirem a pensar noves idees: garçon, le champagne! Ho veus? Seria com dir que perquè necessitem cambrers, són l'elit de la humanitat.
De genis i empleats
Salvador Sostres
Hi ha la moda de dir que les cultures serioses són les que tenen una base ben sòlida de ciència i científics, i que els intel·lectuals són només la cirereta. És una moda, és una creença totalment falsa. Els economistes i els científics i els investigadors i els enginyers són els empleats del sistema: els chispas, els comptables. El motor de les societats són els intel·lectuals, l'exploració de l'ànima humana. El motor de les societats, el motor de la humanitat és l'ànima i l'explicació d'aquesta ànima. Inventar el telèfon no és res comparat amb el fet de tenir coses a dir-nos, i el món avança gràcies a la gent que té coses a dir-se, i si cal un telèfon, que vingui un chispas i que se l'inventi. Vull dir que no importa tant que els trens siguin veloços o puntuals com que sapiguem on anar. Les societats avancen gràcies a les metàfores dels poetes i és més important el viatge a Ítaca que qualsevol vaixell mercant. El que importa és allò que posa en moviment les coses, l'angoixa, l'amor, voler i no saber com poder dir-te "abril és el mes més cruel", "l'amor és un vals d'estocades", "i dir sí, perquè la vida té tota la raó". I quan ja sapiguem on anar, i quan ja sapiguem què fer, que vinguin comptables i chispas a posar els carrers i els fanals i a fer que els números quadrin. I quan ja tinguem el desig d'eternitat, que vinguin els empleats metges o farmacèutics a inventar-se medicaments per poder empaitar el nostre desig. Quan ja un arquitecte hagi imaginat com ha de ser la torre, que vinguin els manobres i facin el favor d'anar per feina. Genis i empleats. És la vella jerarquia que ha funcionat sempre. I mentre els empleats feinegen, els genis ens retirem a pensar noves idees: garçon, le champagne! Ho veus? Seria com dir que perquè necessitem cambrers, són l'elit de la humanitat.
01 de febrer 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)