27 de febrer 2008
Escriure és aguantar
Escriure és aguantar el ritme, el cop, l’envestida. Escriure és estar a l’alçada del teu article, defensar el teu article, carregar amb el teu article. Les idees i les paraules i lliscar-hi però també una vitalitat, una actitud. Escriure és el gemec de la sageta obrint la ferida, no queixar-se si no és a través de més articles. “No és bo de fer-se enemics que no estiguin a l’altura del conflicte. Que creuen que fan una guerra i fan pipí al llit com els ninos. Que ronden per sinistres ministeris fent la paròdia de l’artista i que tot els provoca caspa, rancúnia”. Escriure és aguantar, créixer en el teu article, i també fer-t’hi petit quan li convingui a l’article. Servitud i fúria. Orgull i humilitat. Sentir-te estrany, que un que fa poc et deia que eres el millor ara et digui que vas per mal camí perquè en alguna cosa has gosat dur-li la contrària. Escriure és continuar fent articles, escriure és que faci mal i escriure, escriure és que dubtis i escriure, escriure és que t’estigui caient el cel a sobre per causa d’un dels teus articles i tornar a escriure amb la mateixa il·lusió i la mateixa alegria, sempre al límit de la línia tan prima que separa l’èxit del fracàs, l’exactitud de la grolleria, el gran text de la total vulgaritat. Escriure és que als teus amics tothom els digui que ets una mala companyia, i escriure. Escriure és incompatible amb tot allò que et faria vergonya escriure en un article i que afecta l’article. Escriure és que algú et digui si això calia escriure-ho, tothom té una teoria sobre el que escrius i el que hauries d’escriure. Escriure és sentir-te sol, buscar el centre i no trobar-lo, buscar l’impuls i defallir, pensar que aquest és el teu límit i seure davant de l’ordinador i tornar a escriure un bon article. Escriure és aguantar. La sageta obrint la ferida. No queixar-se. No fer-se pipí com els ninos. Escriure.
Salvador Sostres
Escriure és aguantar el ritme, el cop, l’envestida. Escriure és estar a l’alçada del teu article, defensar el teu article, carregar amb el teu article. Les idees i les paraules i lliscar-hi però també una vitalitat, una actitud. Escriure és el gemec de la sageta obrint la ferida, no queixar-se si no és a través de més articles. “No és bo de fer-se enemics que no estiguin a l’altura del conflicte. Que creuen que fan una guerra i fan pipí al llit com els ninos. Que ronden per sinistres ministeris fent la paròdia de l’artista i que tot els provoca caspa, rancúnia”. Escriure és aguantar, créixer en el teu article, i també fer-t’hi petit quan li convingui a l’article. Servitud i fúria. Orgull i humilitat. Sentir-te estrany, que un que fa poc et deia que eres el millor ara et digui que vas per mal camí perquè en alguna cosa has gosat dur-li la contrària. Escriure és continuar fent articles, escriure és que faci mal i escriure, escriure és que dubtis i escriure, escriure és que t’estigui caient el cel a sobre per causa d’un dels teus articles i tornar a escriure amb la mateixa il·lusió i la mateixa alegria, sempre al límit de la línia tan prima que separa l’èxit del fracàs, l’exactitud de la grolleria, el gran text de la total vulgaritat. Escriure és que als teus amics tothom els digui que ets una mala companyia, i escriure. Escriure és incompatible amb tot allò que et faria vergonya escriure en un article i que afecta l’article. Escriure és que algú et digui si això calia escriure-ho, tothom té una teoria sobre el que escrius i el que hauries d’escriure. Escriure és sentir-te sol, buscar el centre i no trobar-lo, buscar l’impuls i defallir, pensar que aquest és el teu límit i seure davant de l’ordinador i tornar a escriure un bon article. Escriure és aguantar. La sageta obrint la ferida. No queixar-se. No fer-se pipí com els ninos. Escriure.
Salvador Sostres
26 de febrer 2008
25 de febrer 2008
24 de febrer 2008
23 de febrer 2008
I ENS DEMANEN PARTICIPACIO!! A qui collons voto??
Fer oposició vol dir, entre d’altres coses, demostrar que ets millor. Millor que el govern, però també millor en general. Paraules com exigència o prestigi no pots dir-les buides de contingut ni sense una clara actitud que les acrediti.Convergència va voler dimecres posar en situació galdosa el tripartit proposant de debatre una declaració en favor de la independència de Kosovo. No només incomodava el PSC, ja que l’Espanya amiga de Zapatero ho és de Sèrbia, sinó que evindeciava les contradiccions del tripartit perquè Esquerra la votaria. Al final la votació es va perdre no pas per falta de suport polític sinó perquè fins a 11 diputats convergents no eren al seu escó quan es va produir la votació, que hàbilment Iceta va avançar veient les clamoroses absències de Convergència. Fer oposició vol dir, com a mínim, ser-hi. Cap crítica al govern no pot sonar creïble si no ets capaç ni d’assistir al teu lloc de treball. Cap reclam d’excel·lència pot fer-se sense rubor si no tens ni la petita audàcia d’aturar una votació quan veus que no hi sou tots. Vull dir que els 11 absents haurien de disculpar-se, però Oriol Pujol, com a portaveu, no va estar a l’alçada perquè hi ha diversos mecanismes perfectament legals per endarrerir una votació. I cal dir també que Artur Mas, abans d’exigir cap eficàcia al tripartit, hauria de ser capaç de garantir, com a mínim, que els seus diputats seran puntuals i no li faran fer el ridícul. Fer oposició vol dir cometre molts pocs errors, i molt menys per barra, per desídia, per una total manca de responsabilitat. Ja prou difícil és arribar a governar sent escrupulós, rigorós i puntual, com per a sobre anar oferint aquests patètics espectacles de ganduleria, d’incompetència i de total falta de respecte a la ciutadania. Menys parlar de pactes a Madrid i més guanyar-te la presidència, Convergència.
21 de febrer 2008
20 de febrer 2008
19 de febrer 2008
18 de febrer 2008
15 de febrer 2008
Les 36 Millors fotos del 2007 (VF)
http://www.vanityfair.com/magazine/2007/12/yearinphotos_portfolio200712
Vanity Fair publica les 36 millors fotos del 2007, algunes molt bones, d'altres molt i molt provocadores, la resta; sexys...
Vanity Fair publica les 36 millors fotos del 2007, algunes molt bones, d'altres molt i molt provocadores, la resta; sexys...
14 de febrer 2008
12 de febrer 2008
sigue siendo el Boss. Aunque vaya pintas y vaya fondo que me gasta!!!!!
Bruce gana tres Grammy!!!
Mejor interpretación Rock Vocal Masculina , Mejor Tema Rock por Radio Nowhere y Mejor interpretación de Rock instrumental por "Once upon a time in the West".
Es grande y en Julio le veremos!!!!!
08 de febrer 2008
07 de febrer 2008
06 de febrer 2008
02 de febrer 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)