LLIR ENTRE CARDS
TV3, la de Zimbabwe
Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com
Fins i tot informà de les eleccions a Zimbabwe, el telenotícies del diumenge al migdia. Aquell telenotícies va parlar de qualsevol cosa. En l'apartat de cultura va recórrer a convertir en notícia una juguesca entre Pere Portabella i Lluís Foix sobre quan arribaria el TGV a Barcelona. Portabella i Foix, una aposta. De qualsevol cosa menys de la jornada electoral que vivia l'Òmnium, i que va acabar amb la feliç notícia que Vicent Sanchis en serà el vicepresident. Vaig telefonar a TV3 i em van passar amb cultura. Un noi. Va dir-me que la notícia sortiria a la nit, quan se sabés el resultat, com si a Zimbabwe, que és un desastre d'ençà que els anglesos en marxaren, els resultats se sabessin ja. Per acabar-ho d'empitjorar tallà la conversa dient que en tot cas ell no era ningú i que si volia queixar-me ho fes al cap de cultura o al cap d'informatius. "No sóc ningú". La cultura dels caps de setmana de TV3 en mans d'un que ja ell mateix reconeix que "no és ningú". Li vaig dir aleshores que em passés els que sí que eren algú i la resposta fou que no treballaven el cap de setmana. Qualsevol cosa per tal de no treballar. Vacances, caps de setmana, els dies personals. Tots semblen conductors d'autobusos, els funcionaris. En això han convertit TV3 els socialistes: en un redactor de cultura que diu que "no és ningú" d'ell mateix, els responsables de vacances i si cal, informem del que fan 4 negres al cul del món, però sobretot ni una paraula de res que tingui a veure amb la construcció nacional de Catalunya. La indigència professional, la moral funcionària, la mala llet de fons contra la nació. Entre Zimbabwe i el carrer Diputació. Entre Mugabe i Vicent Sanchis. Aquesta és la distància que hi ha entre TV3 i nosaltres.
31 de març 2008
30 de març 2008
27 de març 2008
26 de març 2008
25 de març 2008
19 de març 2008
17 de març 2008
SAINT PATRIC´S DAY
SIEMPRE SE PODRA CELEBRAR EN UN PUB IRLANDES CERCANO... SNIF, SNIF.PASAD BUEN DIA DE SAN PATRICIO TODOS LOS ENAMORADOS DE IRLANDA...
15 de març 2008
14 de març 2008
La frase del día:
'En el mundo actual se está invirtiendo cinco
veces más en medicamentos para la virilidad
masculina y silicona para mujeres que en la
cura del Alzheimer.
De aquí en algunos años tendremos viejas de
tetas grandes y viejos con pene duro, pero
ninguno de ellos se acordará para que
sirven'.
Dr. Drauzio Varella
veces más en medicamentos para la virilidad
masculina y silicona para mujeres que en la
cura del Alzheimer.
De aquí en algunos años tendremos viejas de
tetas grandes y viejos con pene duro, pero
ninguno de ellos se acordará para que
sirven'.
Dr. Drauzio Varella
12 de març 2008
11 de març 2008
catalunya...
LLIR ENTRE CARDS
Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com
Sempre perd la covardia
De tant preferir el llenguatge eufemístic, amanerat i despolititzat, la política ens ha acabat caient a sobre amb tota la seva virilitat i tenim al davant 4 anys d'absoluta feblesa. Qui avui encara faci sumes, és un imbècil; i si Convergència o Esquerra intenten dissimular el daltabaix, és que ens prenen per imbècils. Convergència ha repetit el seu pitjor resultat i Esquerra no ha revalidat ni la meitat dels diputats que tenia. Misèria. Si t'estimes Catalunya això és misèria. Perd sempre la covardia. Perden sempre els que volen sumar, perquè el món és dels qui volen guanyar. Si no parles clarament, a qui pots convèncer? Els catalans hem perdut per covards. Perquè no hem donat la cara per les coses que estimem, perquè hem preferit la mediocritat. Hem perdut, perdut. No és interpretable. Ha estat Catalunya qui li ha donat la majoria a Zapatero. Hem perdut perquè hem preferit barallar-nos que treballar. Hem preferit l'odi personal al projecte col·lectiu. Hem perdut perquè els nostres polítics han esgotat el seu crèdit amb les seves petites misèries en lloc de la grandesa que cal per liderar els destins crucials. El catalanisme no ha estat capaç de vendre il·lusió ni projecte. Duran, Ridao. Tu més. Hem estat més covards que mai. Convergència, per deixadesa, ha presentat un candidat que no creu en la llibertat de la nació. Convergència ha amagat el cap sota l'ala atenent a batalles internes en lloc d'estar a l'altura dels anhels dels catalans. Volíeu sumar? Aquí teniu aquests raquítics 10 diputats. Zapatero en té prou de pactar amb minoritaris. O amb ningú i anar fent, com sempre. Polítiques socials, Esquerra? Sens dubte us faran falta per compensar la indigència d'haver-vos quedat amb 3 ridículs diputats.
Un nou destí
Massa vegades en la història recent, el catalanisme polític s'ha nodrit de càlculs en lloc d'estratègies, de particularismes fratricides que ens han destrossat fins a la indigència d'ara. El president Pujol va dotar el catalanisme d'un relat que va servir per refer Catalunya del franquisme. Aquell relat ja s'ha esgotat. L'eficàcia presidencial dels 23 anys aconseguí de dur Catalunya fins allà on Jordi Pujol s'havia proposat i ara cal que marquem un nou destí. Si el mateix relat valgués, voldria dir que van ser inútils aquells anys; que res no transformaren, que en res no vàrem avançar. En tant que això no és cert, ara el relat ha de ser forçosament un altre. D'ençà de 1999 Esquerra i Convergència han assajat en l'altra tota mena de deslleialtats, s'han dedicat tota classe d'insults i han explorat tots els camins que hi havia per créixer separades i fins i tot una en contra de l'altra. I vet aquí que després de 10 anys, pagès i ruc tornen a trobar-se al mateix creuament de camins. Ni polarització ni "hem aguantat". El catalanisme polític no ha estat a l'altura de les circumstàncies amb el seu "i tu més" de tan poca volada. Cal un nou destí, interpretar un altre repertori. És cert que ara Esquerra podria aferrar-se al poder, i anar-lo perdent a trossos com li va passar a Convergència quan Pujol va deixar d'apostar i va començar a administrar: millor per a Convergència, que s'alimentarà del declivi imminent. També és veritat que Convergència podria fer Duran ministre i continuar obsessionada a pactar amb el PSC per fer caure el tripartit: millor per a ERC, que rebrà de retorn tot el vot desencantat. Fins i tot en les misèries, estan fetes l'una per l'altra Convergència i Esquerra. També podrien deixar de fer l'imbècil i posar-se d'una vegada a treballar.
Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com
Sempre perd la covardia
De tant preferir el llenguatge eufemístic, amanerat i despolititzat, la política ens ha acabat caient a sobre amb tota la seva virilitat i tenim al davant 4 anys d'absoluta feblesa. Qui avui encara faci sumes, és un imbècil; i si Convergència o Esquerra intenten dissimular el daltabaix, és que ens prenen per imbècils. Convergència ha repetit el seu pitjor resultat i Esquerra no ha revalidat ni la meitat dels diputats que tenia. Misèria. Si t'estimes Catalunya això és misèria. Perd sempre la covardia. Perden sempre els que volen sumar, perquè el món és dels qui volen guanyar. Si no parles clarament, a qui pots convèncer? Els catalans hem perdut per covards. Perquè no hem donat la cara per les coses que estimem, perquè hem preferit la mediocritat. Hem perdut, perdut. No és interpretable. Ha estat Catalunya qui li ha donat la majoria a Zapatero. Hem perdut perquè hem preferit barallar-nos que treballar. Hem preferit l'odi personal al projecte col·lectiu. Hem perdut perquè els nostres polítics han esgotat el seu crèdit amb les seves petites misèries en lloc de la grandesa que cal per liderar els destins crucials. El catalanisme no ha estat capaç de vendre il·lusió ni projecte. Duran, Ridao. Tu més. Hem estat més covards que mai. Convergència, per deixadesa, ha presentat un candidat que no creu en la llibertat de la nació. Convergència ha amagat el cap sota l'ala atenent a batalles internes en lloc d'estar a l'altura dels anhels dels catalans. Volíeu sumar? Aquí teniu aquests raquítics 10 diputats. Zapatero en té prou de pactar amb minoritaris. O amb ningú i anar fent, com sempre. Polítiques socials, Esquerra? Sens dubte us faran falta per compensar la indigència d'haver-vos quedat amb 3 ridículs diputats.
Un nou destí
Massa vegades en la història recent, el catalanisme polític s'ha nodrit de càlculs en lloc d'estratègies, de particularismes fratricides que ens han destrossat fins a la indigència d'ara. El president Pujol va dotar el catalanisme d'un relat que va servir per refer Catalunya del franquisme. Aquell relat ja s'ha esgotat. L'eficàcia presidencial dels 23 anys aconseguí de dur Catalunya fins allà on Jordi Pujol s'havia proposat i ara cal que marquem un nou destí. Si el mateix relat valgués, voldria dir que van ser inútils aquells anys; que res no transformaren, que en res no vàrem avançar. En tant que això no és cert, ara el relat ha de ser forçosament un altre. D'ençà de 1999 Esquerra i Convergència han assajat en l'altra tota mena de deslleialtats, s'han dedicat tota classe d'insults i han explorat tots els camins que hi havia per créixer separades i fins i tot una en contra de l'altra. I vet aquí que després de 10 anys, pagès i ruc tornen a trobar-se al mateix creuament de camins. Ni polarització ni "hem aguantat". El catalanisme polític no ha estat a l'altura de les circumstàncies amb el seu "i tu més" de tan poca volada. Cal un nou destí, interpretar un altre repertori. És cert que ara Esquerra podria aferrar-se al poder, i anar-lo perdent a trossos com li va passar a Convergència quan Pujol va deixar d'apostar i va començar a administrar: millor per a Convergència, que s'alimentarà del declivi imminent. També és veritat que Convergència podria fer Duran ministre i continuar obsessionada a pactar amb el PSC per fer caure el tripartit: millor per a ERC, que rebrà de retorn tot el vot desencantat. Fins i tot en les misèries, estan fetes l'una per l'altra Convergència i Esquerra. També podrien deixar de fer l'imbècil i posar-se d'una vegada a treballar.
10 de març 2008
09 de març 2008
05 de març 2008
04 de març 2008
Globalizacion 2008. Mi ultimo descubrimiento!!!!
Como puedes llegar a conocer a unos musicos mallorquines que cantan en catalan que se llaman como la tia buena de su clase del instituto en mitad de Berna y que te los enseña un mexicano??????
Esto es la cara positiva de la globalizacion y del web 2.0.
De momento sigo enganchada al " que guay que marcianos tan original"!!! Seguro que vosotros ya los conociais pero para mi son el descubrimiento del momento y no puedo dejar de escucharlos y que te alegren un poco el dia con su musica tontorrona!!!
Wah yeah es otro temazo.
03 de març 2008
08 03 03_UNA SETMANA
plainsong / prayers for rain / a strange day / alt.end / the end of the world / the walk / lovesong / to wish impossible things / pictures of you / lullaby / from the edge of the deep green sea / please project / push / friday i'm in love / inbetween days / just like heaven / primary / a boy i never knew / us or them / never enough / wrong number / 100 years / disintegration Encore at night / m / play for today / a forest Encore 2 the lovecats / hot hot hot!!! / let's go to bed / freak show / close to me / why can't i be you? Encore 3 boys don't cry / jumping someone else's train / grinding halt / 10:15 saturday night / killing an arab.
01 de març 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)