Comiat

EL MEU AVI

Us vull parlar d’un bon home, un bon home que va ser el meu avi (o jo el seu net, com ell em rectificaria...). Un bon home que m’hagués agradat conèixer més, però que vaig gaudir prou. Un bon home amb una vida gens fàcil, com tantes. Però un bon home malgrat tot. Exemplar en molts aspectes; condicionat per la seva època i les circumstàncies en d’altres; millorable en alguns, com tothom.

Som tres germans afortunats. Ho hem tingut tot, ho tenim tot. Fins i tot hem tingut la sort de conèixer els nostres quatre avis. L’avi Josep no el vam gaudir tant, i llavors no tenia la capacitat d’entendre la seva mort, com ara puc fer amb la del Fransiscu (que estrany se’m fa dir-te així, avi...).

L’avi Franciscu, el meu avi, era l’avi de la sortida de l’escola, gronxant-se sobre els peus amb els braços creuats a l’esquena. Era l’avi de la verdura per a sopar, del ‘Precio Justo’ si acabaves d’hora, del ‘Perry Mason’ si tot anava bé. Era l’avi dels barrets de festa en fotos antigues, i dels acudits del dia de Nadal. Els nostres dinars no seran més els teus, però em comprometo a explicar acudits als que haguessin estat els teus besnéts.
L’avi del bigoti, l’avi ben pentinat i elegant, l’avi de la corbata, l’avi campió d’escacs, l’avi de la bola que es movia al braç, l’avi de les pel•lícules i dels llibres.L’avi dels préstecs d’adolescent, l’avi intel•ligent, l’avi dels escuradents, les agulles d’estendre roba i els diaris, que tot ho arreglava, que tot ho sabia.
També era l’avi disciplinat, dur i sec, que no concedia gaires jocs ni festes, el mateix que semblava que no s’estovava per res, i que et qüestionava, desconfiat i punyeter.
L’avi que quasi va anar a la guerra, i que als set anys va anar a la fàbrica per uns quants cèntims.
L’avi de Gualba als estius, la brisca i la fullaraca, el domino i el número més alt. L’avi dels termòmetres i la caixa.
L’avi que es va empassar una soca fent de llenyataire amb el seu pare, que es destrobava i retrobava amb la seva filla, que patia pel seu fill, i es desvivia per la seva dona.
Avi, eres un bon home. Un bon home que es va donar molt. A la seva manera, sense demanar res a canvi.
Em sentiria molt orgullós si algun dia tinc uns néts que m’admiren com ho hem fet, i una filla que ho donés tot, absolutament tot, quan ho necessiti.
Com em va dir ahir la meva ‘altra àvia’, i em va semblar que ho podria ben bé signar el meu avi: “Un menys”. Jo li hagués contestat: “Un més, avi, un més, has deixat moltes coses en nosaltres”.

Moltes gràcies avi, descansa.

Sabadell, 22 d’abril de 2008