La llei Berlusconi

Tothom li diu racista a Berlusconi, però pocs s’han llegit la seva llei. Amb la dreta es veu que no cal, n’hi ha prou de dir-li racista, xenòfoba i nazi. Més enllà del rebot caprí, apel·lo a la sensatesa de les persones normals: es tracta d’una llei necessària. Converteix la immigració il·legal en delicte i hi ha una pena de 4 anys de presó. Si considerem il·legal una cosa, bé hem de poder penar-la. O és que ja ens va bé el campi qui pugui i cap possibilitat d’imposar l’ordre? S’expulsarà un estranger condemnat a més de 2 anys. Hi ha una polidesa a observar quan vius fora de casa, no? I un cert dret a fer prevaler les normes de la tribu, esclar. Per a qui llogui un pis a immigrants il·legals, 6 anys de presó i la propietat confiscada; manera d’evitar abusos i màfies. Els pares que posin llurs fills a pidolar seran castigats amb 3 anys de presó i se’ls retirarà la pàtria potestat. Només faltaria! Sigui nacional o estrangera, cal sempre protegir la infància. Aquests són els aspectes més destacats de la llei, però la seva característica més rellevant no és l’enduriment penal sinó la voluntat de fer-la complir. Això és el que espanta. Perquè posa en evidència la manca de coratge dels altres països europeus i el mal que ha fet l’esquerra, que, per seguir semblant solidària, ha afavorit abusos, explotacions, indigències i màfies. Berlusconi protegeix Itàlia però també els immigrants, per la via de no enganyar-los amb falses esperances i de perseguir els qui gràcies a la no aplicació de la llei n’abusaven. Berlusconi exerceix el seu dret a reivindicar Itàlia i les normes de conviure-hi. Europa s’ha tornat tan relativista i covarda que l’autoritat espanta. Tota rectitud es banalitza, per mandra. I tot coratge es criminalitza, perquè ens fa vergonya no estar-ne a l’alçada.

Salvador Sostres