La vessant espiritual

A partir d’una certa edat, i d’unes certes circumstàncies, esclar, unes certes circumstàncies per damunt de les necessitats elementals, els regals tenen valor pel seu costat espiritual. Fins i tot si el regal que t’han fet és molt car, valores més que l’objecte el fet que algú estigui disposat a fer aquest dispendi per a tu. El costat espiritual. A partir d’una certa edat, i d’unes determinades circumstàncies, el que sempre importa és la vessant espiritual. L’altra nit sopàrem a Via Veneto amb l’equip mèdic habitual. Sopàrem excel·lentment, per descomptat. Però el que de veritat ens feia il·lusió era ser allà, amb el senyor Monge radiant, amb el seu fill en Pere, la bella retòrica de la grandesa i la generositat. Ens fan il·lusió les coses a través de la il·lusió que som capaços de projectar-hi. El regal és l’amor i el temps que saps que algú t’ha dedicat, la carta d’amor que hi ha rere aquell paquet, aquella camisa o aquell viatge. La intenció amorosa, la vessant espiritual. Les coses tenen una dimensió estàtica i una altra de representativa, i a partir d’un a certa edat les estimem o les obviem en funció del que representen per a nosaltres. En funció del relat que hem inventat per embolcallar-les, la bellesa d’aquest relat, la significació en relació a la nostra història i la nostra ànima. A partir d’una certa edat les notes de sortida s’evaporen de seguida, la temptació de les coses que brillen, when you can fall for chains of silver you can fall for chains of gold, i emergeixen, solemnes, inesborrables, les notes de fons. A partir d’una certa edat anem diferenciant amb total nitidesa anècdota de categoria, i ja les tombarelles no ens poden distreure, i ja la densitat de l’ànima ens reclama l’atenció per matisos i detalls que abans semblava que no tenien cap importància. Gira la roda del temps, com diu la cançó, i girem també nosaltres i els centres de gravetat també giren i recordes articles i teories i frases i t’adones que ets un altre. El ser ha deixat pas al sentir, la cosa a la intenció, la veritat a la tensió poètica i l’amor que el vèiem com una febre, una debilitat, una horterada d’enamorats és ara el lligam sagrat i la més invencible de les nostres fortaleses.

Salvador Sostres