Formentera...

Illes sagrades
Albert Om

Que ningú no em torni a dir que aquest estiu ha estat a Formentera, perquè no m'ho creuré. He sumat tota la gent que hi ha anat i és impossible que càpiguen en una illa tan petita com aquella.
I a sobre tots tornen dient que estaven sols en una cala. Ho sento, no em surten els números. Formentera té encara no 80 quilòmetres quadrats i és, per exemple, 15 vegades més petita que Osona, la meva comarca. No hi ha prou illa ni prou cales per a tanta gent com assegura haver-hi estat. O algú m'enganya o potser és que, a mi, ara em toca l'època Formentera. Que els meus amics i coneguts són el públic potencial de la petita de les Pitiüses. Perquè aquesta és l'altra: cada persona té la seva illa preferida. Digue'm a quina illa vas i et diré com ets. L'alternatiu hippy-pijo tria Formentera; a Menorca hi va el familiar, el progre, el tranquil; el noctàmbul i descontrolat prefereix Eivissa, i el més senyor se'n va, amb la família reial espanyola, a Mallorca, la Marbella de les Illes Balears.
Cada persona té la seva illa preferida, i cada època de la vida, també. Digue'm a quina illa vas i també et puc dir quants anys tens. T'estrenes anant a Mallorca de viatge de final de curs de 8è de bàsica. Al cap d'uns anys, quan no et fa falta veure la llum del dia, te'n vas amb els amics a Eivissa. Després, quan tens parella, t'escapes a Formentera fora de temporada, "perquè a l'agost està plena d'italians", tal com repeteix tothom. Més tard, quan arriben els fills, canvies Formentera per Menorca, i ja reserves el mateix apartament d'any en any, perquè "la dona de la casa em fa un preu especial". El cercle el tanques quan, a la tercera edat, l'Imserso et torna a portar a Mallorca, a l'illa on t'havies estrenat de jove.
Les illes són la nova religió. De les illes no en sents mai crítiques. Tot són elogis. "És un altre ritme". "Allà sí que desconnectes de veritat". "No hi ha horaris". "Tot el dia vas mig despullat". No pot ser que no t'agradi una illa. Amb les illes passa un estrany fenomen que no succeeix amb cap altra localitat d'estiueig. Els turistes es converteixen en militants. S'hi estan 15 dies de vacances, però durant tot l'any en són uns defensors abrandats. No admeten que, en presència seva, ningú en digui mal, de la "seva" illa.
Les illes són aquells llocs on vols anar-hi tu i que no hi vagin els altres. Per això, les bones cales i els bons xiringuitos es guarden amb tant o més secret que els llocs on es troben els bolets. Ningú no et dirà on són. I jo tampoc, és clar.