Cap bandera espanyola
No hi havia a Roma cap bandera espanyola. Algunes senyeres i moltes estelades foren les ensenyes de la gran victòria del Barça. No hi havia a Roma cap bandera espanyola. Potser la de l'ambaixada, trista com ella sola. Espanya serà el que tu vulguis, però nosaltres som una altra cosa. Des d'ahir que el president Laporta ja és el millor president de la història. Fins dimarts ho era per integritat, talent, patriotisme i el coratge que cal per ser independentista i no rendir-se. Des d'ahir ho és també per palmarès, en xifres relatives i absolutes. El millor president de tota la història del Barça. Quan algú torni a tenir-ne algun dubte que ho recordi: que el projecte independentista del president Laporta s'imposà al caspós espanyolisme que volgué destruir-lo; i que quan lluites per la causa irrenunciable de la teva llibertat, i per tant la teva dignitat, la teva força és indeturable. Si algú torna a dubtar que ho recordi: la força dels bons acaba sempre imposant-se. Ahir la superioritat del Barça fou total i el marcador hauria pogut ser d'escàndol. Ahir Guardiola va desmentir que el món fos dels que es diuen a ells mateixos professionals i demostrà que només ets algú i potser fer alguna cosa si t'ho estimes brutalment, fins al dolor si cal, sense permetre't cap desànim. La intel·ligència, a casa, sempre l'hem donat per descomptada. Vivim perquè les coses ens importin. Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels. Som un equip de futbol però sobretot un destí. Ahir el Barça de Josep Guardiola i del president Laporta va derrotar el Manchester, però també i sobretot la infinita mediocritat de tots els que durant tants anys volien un club rendit, humiliat, servil, gris com llurs ànimes sense escrúpols i sense honor. Ni una sola bandera d'Espanya, tot eren senyeres estelades. I superioritat, molta superioritat, una intractable superioritat des d'on el Barça va proclamar el seu futbol i la seva esperança. Molt futbol, moltíssim futbol, i tota l'esperança. Ahir guanyàrem alguna cosa més que un partit, una final, alguna cosa més que els tres títols de la temporada. Som una força indeturable. Ni una, ni una sola bandera d'Espanya.
Salvador Sostres
28 de maig 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
gràcies Sirtakis per mantenir aquest espai viu. A vegades ha sigut l'Apo, a vegades jo, i a vegades entre tots plegats, però últimament li estàs fotent canya, i mantens les brases. Ja vindran temps millors pel Papa, últimament no tinc temps ni de mirar-lo, i em sap greu de debó.
Una abraçada molt gran a tots!
100% d'acord i jo hi afegiria que en Sostres està esplèndid últimament...
Publica un comentari a l'entrada