Puyal

Primer era el Puyal sol, ell era el cos central d'aquella brutal exhibició de lèxic, sintaxi i modulació. Parlava sense esborralls ni faltes d'ortografia. Elevava el llenguatge fins a retornar-lo a la seva pura dimensió màgica. Hi havia 2 veus més, però que intervenien molt lateralment. Ara la moda ha canviat i és un galliner. Són molt bons, però és un galliner. Només de vegades fan silenci i pot Puyal tornar a narrar com el mític cavall d'ales blanques i desplegades. 8 o 9 frases encadenades, de factura precisa i impecable, i aleshores recordo la cuina del pis de Pedralbes, la Laura cuinava i jo feia els deures o no feia res i la ràdio era l'única cosa que importava. Ell ens va educar en el valor sagrat de la paraula. El primer cop que el vaig anar a veure a l'Estadi i aquella mirada total que encara avui em fa dubtar de si he aconseguit no decebre'l gaire. Les voltes que li vaig fer donar a la meva àvia aquell cap de setmana a Londres fins que vam trobar la trenca blanca que el Quim llavors duia, quan la moda de les trenques no s'havia fet a Barcelona tan popular encara. Any 1991 o potser el 90. Pujava a la zona de les cabines i l'esperava. Ell solia arribar just quan el partit ja havia de començar i sovint només hi havia temps per a una salutació cordial. "Hola, noi, com estàs?". Tenia por de fer-me pesat però l'any que vaig treballar amb ell fou una intensa lliçó de com amb el talent no n'hi ha prou i la insistència amb què cal perseverar si vols que les coses t'acabin sortint realment bé. Quim, encara de vegades la ràdio ho torna a ser tot quan trobes espai per encadenar 10 o 12 frases, plaer i fondària, norma i paradís, estil i gràcia. Els records de qui sóc, i per quin motiu, em revénen amb la teva música encantada. Hi ha l'honor del llarg camí que he fet sota el teu mestratge. Però sobretot hi ha l'agraïment que l'heroi romangui intacte, pletòric dalt del pedestal. No ens has fallat mai i encara avui ens fas molta falta i ets el millor i ens fas millors. I tornem sempre a tu quan ens perdem i només la teva generositat supera el teu talent.

Salvador Sostres