Els nens dels petards


Ja sé que és un clàssic i no m'agraden els articles onomàstics però per molt que ho he intentat no m'he pogut resistir a la temptació d'escriure sobre els petards. Deploro completament aquesta absurda manera de celebrar i ja a l'escola els més quinquis eren sempre els que presumien d'haver-se comprat el petard més sorollós, més bèstia, el més gran. Quina cosa. El soroll no és gens civilitzat i el sobresalt cansa. Les depriments fogueres a les cruïlles dels carrers, les sòrdides revetlles als terrats. Si vols purificar-te, prega. Si vols prendre una copa a la fresca hi ha a Barcelona desenes d'hotels amb terrassa. Per què et cal fer soroll a cop de metxa? Què creus que li estàs ensenyant al teu fill? Això, per no parlar dels accidents que l'endemà sempre hem de lamentar. El món fa un pas enrere cada vegada que un indocumentat fa esclatar un petard, un instant de progrés que llencem a les escombraries, l'educació d'un pare que ha fracassat, una ocasió perduda que aquell nen es fixés en llibres o restaurants. Perquè si després d'anar un parell de vegades a Via Veneto encara arribes a casa amb una bossa plena de petards vol dir que alguna cosa en tu no ha funcionat. Quan amb la Maria érem petits els pares ens permetien només les piules i potser les bengales. I ja era massa. Hi ha més que una íntima relació entre pirotècnia i classe social, entre el soroll que causa el teu petard i la qualitat de l'educació que els teus pares t'han donat. Llevat d'excepcions molt concretes i explicables, com per exemple que tinguis un pare valencià que et vulgui transmetre els seus ritus ancestrals, si ja de petit t'ensenyen a anar amb l'encenedor a la mà tens molts números d'acabar fatal. Les nits de revetlla de la meva infància eren l'última espetegada dels mals estudiants. Pam! Acabats els exàmens finals venia la funesta revetlla. 3 o 4 dies més tard acudíem amb els pares a l'escola a buscar les notes i no va fallar mai que els nens que més explosions t'explicaven eren els que només aprovaven dibuix i gimnàstica.

Salvador Sostres