L'estètica aristoporca

Restaurant Xemei, els meus pares tenen la bondat de convidar-nos-hi. S'ha generat una gran expectació barcelonina sobre aquest restaurant -per definir-lo més exactament caldria dir que es tracta d'un menjador- situat al número 85 del passeig de l'Exposició. És aquesta expectació d'una certa elit barcelonina que és feliç en restaurants remots, caòtics i, si pot ser, bruts. Ells en diuen restaurants "divertits". Grafits a les parets, taules sense estovalles, els cambrers amb pírcing, la carta és un paper ben enllantiat, no hi ha ni Déu que digui ni una paraula en català i aquí caic i allà m'aixeco, embolica que fa fort i anar-hi anant. El menjar arriba a ser correcte, cap vulgaritat però tampoc res de gaire especial. Cuina veneciana, al capdavall. El que importa és que sigui brut, molt tronat i que puguis explicar a les amigues que coneixes un lloc on de segur que elles no han estat mai. És el punt de follar-se el mosso de les cavallerisses que tenen algunes senyores de classe alta. Perdre el temps amb menjadors atrotinats no diu gaire de la teva consistència intel·lectual. Els restaurants són importants i tenim una oferta gastronòmica d'extraordinària qualitat, però Barcelona és víctima del relativisme i la frivolitat. Són un drama aquesta gent que ronda els 60 i que perdé la jovenesa lluitant contra Franco, el cervell votant contra l'OTAN, que creu que la independència és una utopia i troba que el Mas és arrogant. Després necessites un restaurant "divertit", esclar. És l'estètica aristoporca, cosmopolita i contrària a la guerra de l'Iraq que prové de la trencadissa dels vincles amb qualsevol transcendència. Infarten si els pronuncies la paraula Aznar. Els catalans no anirem bé fins que no entenguem que a partir d'una certa edat fem el ridícul quan no anem a Semon, al Drolma, a Via Veneto o al Comerç 24. La veritat només sedimenta a les grans cases. Després hi ha les propostes orientals, algunes d'absolutament extraordinàries fins al punt que el Koy Shunka i el Dos Palillos són avui els millors restaurants asiàtics de tot Europa. Tots ells de dutxa i ordre, per descomptat. Som de dreta. La llibertat.

Salvador Sostres