Bono, hortera i hipòcrita
Vist el concert d'U2 i aquest tal Bono és insuportable. Un pedant hortera que de nit va amb ulleres fosques com els vidents que surten a la tele; i aquesta patètica afició que té a predicar propaganda comunista i falsària. El moment més ridícul del concert fou quan va establir connexió amb la tripulació d'una nau espacial: lamentable. Els de la nau van donar la gran notícia de dir que allà dalt reciclen l'aigua. Hi ha un tipus de gent que estima que el progrés és beure's els seus pixats: fantàstic. I en fi, tota quanta comèdia solidària. Com diu el Xavier Sala i Martín, la pobresa és un afer massa seriós per deixar-lo en mans de presumits i d'hipòcrites. Per cert que parlant de gent amb problemes, algú hauria d'explicar-li a Bono que Barcelona no és Espanya: ja fa uns anys fou xiulat per versionar La Macarena, tota una demostració de bon gust i elegància. Dimarts es referí diverses vegades a Espanya i també fou multitudinàriament xiulat. No sé què li deu passar amb Catalunya a un irlandès que tant parla de justícia i de drets humans. Tot i la grandiositat de l'escenari, el so fou deficient i el soroll s'imposava al so de cada instrument. Les noves cançons van ser rebudes amb gelor i només els vells grans èxits foren aclamats, la qual cosa fa pensar que aquests nois van ja amb l'arròs un poc passat. Sense ser cap expert en aquest tipus de música i molt menys en els U2, sempre he pensat que hi ha una relació de bastanta intimitat entre les corredisses, els putxinel·lis solidaris, la gesticulació excessiva que els artistes acaben fent als concerts i el seu talent minvant. Sí que tingué gràcia la monumentalitat de l'escenari, i el joc de llum i colors fou sempre precís, bonic i brillant. Formidable màquina! Tot plegat va ajudar a dissimular que la majoria de les cançons sonaven igual. L'endemà vaig telefonar de bon matí a l'Enric Vila per dir-li que quan se'ns acabi la inspiració i la gràcia llogarem la bella maquinària i 4 indigents famolencs i arrasarem amb un espectacle que no s'acabarà fins que un del públic els acabi adoptant.
Salvador Sostres
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Que tal el concert? esteu d'acord amb en Sostres?
pero si ahir vas dir el contrari de tot aixo !! :P
mai, no fotis, els articles q publico del boig del sostres no sempre es correponen amb les meves idees!!
els penjo x diferents motius; a vegades pq estan ben escrits, d'altres pq són provocadors..
i en el cas d'u2 no hi estic gens d'acord. ok, el concert no va ser perfecte, però va ser acollonant. Ara us penjo la crítica de 'El País', a veure q us sembla.
ei! que jo no dic res, no vaig estar al concert i el sostres no em mola....
aviam, el Sostres escriurà molt bé, però a mi em dona bastant igual que li agradi o no Bono i els U2, que és lo que vé a dir. enlloc d'escriure una crítica ha transcrit un comentari de bareto, fent unes birres amb el puntet.
ni punt de comparació amb el del PAIS, absolutament argumentat.
i personalment, després de sentir varis comentaris en la línia Sostres aquests dies per gent que en teoria en sap, no entenc que costi tant admetre que U2 són uns grans músics, que han tret un gran disc, i han ofert dos grans concerts.
estic fart del 'catalanet criticón malfollat' que mai està content amb res, que viu en la queixa eterna, i porta sempre la contrària només per tal d'anar d'original o fer-se l'enterat.
quina llàstima.
Publica un comentari a l'entrada