La primera solitud

Un amic jove, o potser caldria dir que molt més jove, és ara en l'hora crucial de decidir què vol fer i ser; el terrible instant en què el passat és encara insubstancial i ben poca cosa pot explicar-te, el present no para quiet i el futur se't multiplica d'autopistes cada dia i no saps quina triar. Tard o d'hora triarà. La feina i l'amor. Triarà un lloc al món i una manera de mirar-se'l. Naturalment que tot això pot canviar però aquesta primera tria fonamental ens acaba definint molt més enllà de la seva vigència. Diu molt de nosaltres. Ara té l'angoixa de la indecisió però aviat sentirà nostàlgia. També jo vaig triar ser això i viure així i tot i que tinc la sensació que vaig encertar, de vegades penso com m'hauria anat la vida d'haver-me concentrat en el negoci familiar en lloc de dedicar-me a escriure. Penso si no eren evitables la por i l'angoixa que he passat, tants viaranys i la sordidesa de la gent que li té terror a la llibertat i vol matar-nos: i no és una metàfora. Però això ha vingut més tard, molt més tard. Primer van ser la solitud, l'abisme i el vertigen. Primer vingueren el buit i la incertesa. La primera solitud és aquesta: tu tot sol davant d'un món que se t'obre d'autopistes expectants. Desconfies de la teva força perquè encara no saps com respondria en un cas extrem, i desconfies del teu talent, també, perquè no ha donat encara els seus fruits més prominents. Por al fons de cada repte, por al fons dels teus ulls, por del present que no para de moure's i por del futur que no saps quin és. Ets un manyoc d'ímpetu i camins i nervis i aquesta manera particularment cruel que té la vida d'humiliar-nos, amb un excés d'oferta. Quan vaig trobar-me en el teu desconcert tenia un amic que em va dir que creia en mi. Jo encara no sabia si creia en mi, però vaig creure'l a ell. El propi talent te'l veuen abans els altres que tu. No desaparegueren l'angoixa ni el buit, però vaig confiar en un que creia en mi. I encara avui tinc dies de dubte i sense sentit, però he arribat fins aquí i creu-me, era molt menys brillant i intel·ligent que tu.

Salvador Sostres