L'ENTREVISTA D'EN SOSTRES

Miquel Calçada:
Va ser el primer a ensenyar-nos que l’humor no només era que un espanyol es rigués de Catalunya sinó que també podíem tornar-nos-hi. Hi ha una generació de catalans que li devem l’orgull. No és ridícula. No té validesa legal però té tota la importància simbòlica. La democràcia és una qüestió simbòlica i les lleis es fan a remolc del que passa.

La independència és utòpica.
Això sí que és un tòpic que fa anys que s’arrossega. La independència no és utòpica i com es va demostrar ahir a Arenys és un “problema real de la gent”. Què vol dir que hi ha d’altres prioritats? Amb aquest referèndum s’han posat en evidència les feblíssimes arrels democràtiques d’Espanya.

El nacionalisme es cura viatjant.
Viatjant m’he adonat que no hi ha cap motiu al món perquè Catalunya no pugui decidir el seu futur. Això sí, ens hem de posar a treballar i a treballar de valent, amb esforç i generositat. Perquè el que és segur és que la llibertat no ens caurà del cel.

Menys Estatut i més política social.
Podem passar a la següent pregunta, si us plau?

Amb referèndums com els d’Arenys donem arguments a la caverna.
Amb aquest raonament encara seríem franquistes. Hem de sortir de l’estat mental del “no pot haver-hi futur” i entendre que tot depèn de nosaltres. I això sí, ens hem de posar a treballar.

Sense subvencions, el català no existiria.
Sense una legislació que li donés suport, l’espanyol tampoc no tindria la vitalitat que té a Catalunya. La Constitució empara més de 300 lleis i normes que indiquen que l’espanyol ha de ser la llengua. Reclamo com a mínim la paritat.

Comparar el català amb la llengua de Cervantes?
Tothom diu que les ambaixades catalanes són llençar els diners, però en els darrers 10 anys s’han obert més de 100 centres de l’Institut Cervantes arreu del món. Quines són les prioritats, doncs?

El catalanisme és un negoci perquè uns quants visquem d’enganyar la gent.
El catalanisme és una idea que ha perdurat d’ençà que vam perdre la llibertat. Fa 300 anys que s’ha mantingut i es manté aquesta flama.

En el fons tots som castellanoparlants i només parlem en català per molestar.
Em mou a la compassió pensar que molts espanyols puguin arribar a creure-s’ho.

El castellà està perseguit a Catalunya.
Un dia vaig passar per davant d’un míting de Ciudadanos i em va impressionar com van xiular el senyor Toutain per adreçar-se al públic en català.

Vostè és un adolescent que viu de la brometa eterna.
Gràcies per l’adolescència. Pel que fa a la brometa, he muntat 2 cadenes de ràdio on hi tenen feina gairebé un centenar de persones. No et pots ni imaginar la broma que és arribar a final de mes.

Tot el que té li ha regalat Convergència.
Això feia temps que no ho sentia.

Amb la que està caient hauria de tornar a la tele a donar la cara per la nació.
Tinc la sort d’haver fet el que m’ha vingut de gust a la televisió i ara voldria dedicar la segona part de la meva vida professional a una altra cosa.

Contra Franco només van plantar cara ETA i els comunistes, mentre els catalans ens vam dedicar a fer negocis.
Això és fals i molt injust. Hi ha molts catalans que van patir i morir per defensar la seva integritat i la integritat de Catalunya, i no se’ls ha reconegut. També n’hi ha molts que van participar del franquisme i que després en democràcia han tingut tota mena de càrrecs, i això és indigne.

La culpa no és d’Espanya sinó de tants catalans regionalistes.
Tant de bo tot Catalunya remés en la mateixa direcció. Però hi ha molts catalans que fins que no vegin que la independència és a tocar no abraçaran la causa.

Covards.
També és qüestió de caràcters. Aquí en diem pragmatisme. Per això la consulta d’Arenys d’ahir va ser tan important. Perquè encara que no tenia cap conseqüència legal i malgrat les intimidacions de l’Estat i les amenaces dels falangistes, més de 2.500 arenyencs van anar a votar per la llibertat del país. Qui podrà dir ara que això no interessa a ningú? Arenys sí que va ser ahir una veritable festa de la democràcia, on la gent va poder votar el que va voler sobre l’afer que el poble volia.

Segur que no tornarà a la tele?
El que és segur és que si algun dia torno serà a TV3 i en cap a cas a cap televisió espanyola, on no hi tinc absolutament res a fer.