de fet, en aquests anys, per sort, us he pogut anar ensenyant algunes coses, les més bàsiques per anar pel món, tot i que encara falta molta feina per fer. I que desagraïts que sou, valga'm Déu! Jeremies, estic amb tu, que lo de les sabatilles, que fins i tot sembla que et vagin petites, sobrepassa el raonable...
5 comentaris:
crec que aquests entrepans de serrano no els havíem pillat al viena oi??
joder, com costaven d'acabar aquells entrepanots..sort que per sopar ens esperava un menú variat a base d'espaghetis, espaghetis i més espaghetis.
Un de les coses que mai entendré és com se'm va ocórrer pensar que podia aguantar un mes sencer amb aquestes espardenyes...
Cubates amb el Rafi al Varsòvia la nit abans suposo.
jo tampoc entendré mai lo de la meva ronyonera.
i del mocador a lo 'espartaco santontoni' millor no en parlem..
òstia, i tb m'ha fet gràcia la gorra dels clippers!! seria com si aquí portéssis una gorra del fuenlabrada o el dyc breogán!
Recordo que la gorra va ser un regal de la meva mare que, lògicament, no distingeix entre Clippers, Lakers o Celtics.
Curiosament des d'aleshores sempre miro com els hi va als Clippers, (molt freak, ja ho sé...)
Pobrets acostumen a estar cada any entre els 5 pitjors de la NBA.
de fet, en aquests anys, per sort, us he pogut anar ensenyant algunes coses, les més bàsiques per anar pel món, tot i que encara falta molta feina per fer. I que desagraïts que sou, valga'm Déu!
Jeremies, estic amb tu, que lo de les sabatilles, que fins i tot sembla que et vagin petites, sobrepassa el raonable...
Publica un comentari a l'entrada