EL SOSTRES AL CAMP...

LLIR ENTRE CARDS

Un dia al rerepaís

SALVADOR SOSTRES

Cap allà quarts d'una enfilem cap a Olot amb el meu editor, Quim Torra, per arribar a les 2 a l'entrevista que m'ha de fer l'Albert Brosa a la televisió local. Absurda retenció a la Gran Via, però encabat el viatge se'ns fa molt agradable. Via Vic, el paisatge és frondós després de les darreres pluges, i el verd lluent i abundant, fins i tot a mi que sóc poc sensible a la branca, aconsegueix de captivar-me. Fem silenci guaitant-lo. Finalment conec el túnel de Bracons, després de tant parlar-ne. De seguida es veu que era una obra ben necessària. De no haver estat per la negligència del tripartit, el tindríem de 4 carrils i seria formidable. Ara queda raquític: és una llàstima. El contrast quan hi entres i en surts és extraordinari: entrant véns de la plana i sortint-ne ets ja al mig de la muntanya. Catalunya és un país extraordinari. En molt poc espai tenim una gran varietat paisatgística. L'entrevista és un èxit i l'enllestim ràpid, perquè tenim gana. Espero que la vegi l'alcalde sociata d'Olot i "que n'aprengui". L'Albert ens convida a dinar a Santa Pau, al restaurant Cal Sastre. És a la magnífica plaça major del poble, silenciosa i empedrada. El restaurant presumeix -amb motiu- dels fesols tan populars de Santa Pau. Els serveixen amb botifarra negra esparracada. Un caneló amb beixamel de tòfones molt remarcable i unes galtes de vedella tendres com una mare. És un molt bon restaurant, i des de la capital de la nació, en poc més d'una hora pots plantar-t'hi. A les parets hi ha fotografies del tot Catalunya. Una de Macià Alavedra quan era conseller d'Economia: que jove que està. Els presidents Pujol i Laporta. I una altra del Pep Guardiola quan encara jugava, abraçat amb el Jesús, propietari del restaurant. Ni rastre, per cert, de Montilla o Zaragoza. Sortim a les 7 i ja és fosc. Fa el fred nítid de l'interior, lleu flaire de llar de foc i aquest morir lent que tenen els pobles quan la nit cau tot d'un cop. Idíl·lica postal, i agraeixo el dia passat en alegria i sobretaula. Però el meu ritme és un altre. Neons, benzineres, cinemes, pressa, ciutat. Vigor, ràbia. Volem sang.