21 d’octubre 2009

TOT SOBRE EL GINTÒNIC

Amb el temps he descobert que el que més m'agrada del gintònic és pensar que aniré al Tirsa i que el vigorós perfum del twist de llimona em revingui a la memòria. Records de la tebior tan confortable de les hores passades en amistat, sense grumoll ni estridència. El que més m'agrada del gintònic és prendre el taxi per anar al meu bar, o fer-hi cap passejant, concentrat en els meus afers i analitzant-los des de la superioritat de la victòria segura del destí. Saludar el meu bàrman. "Que em faríeu un gintònic, sisplau?". I veure com el prepara, quirúrgica precisió, Biedma, Ferrater, el primer contacte dels meus dits amb el got entelat pel fred sobtat del gel i la tònica i la ginebra. Deploro els bars que tenen la ginebra al prestatge i te la serveixen quasi calenta. El que més m'agrada del gintònic és pressentir-lo i recrear-lo, la vigília, esperar-lo, tot el que ve abans i el record de tantes hores de converses felices d'alegria i amor i sempre a prop d'aquesta barra mítica i del meu bàrman en esmòquing negre, Manel Tirvió. Hi ha una textura angelical de cada cosa. No pots tocar-la però quan la comprens i l'assumeixes i la transformes en substància lírica és ella que ve a tocar-te i en aquest tacte hi ha la veritat que ens uneix amb la transcendència del que som. Hi ha una dimensió màgica de cada cosa i el nostre destí consisteix a detallar-ne la metàfora i a explicar-la, perquè hem vingut al món a donar esperança. El que més m'agrada del gintònic és la textura angelical, la dimensió màgica, la vigília, la set, l'esperança. La primera humitat dels llavis. Encabat la cocteleria té aquestes coses: que te l'has de beure. Fóra una heretgia no atendre amb minuciositat les obres perfectes que la Creació ens ha deixat perquè fem temps mentre arriba l'eternitat. La ressaca és una ferida col·lateral i és així com cal prendre-la: som soldats. Per això quan la sobrevius hi ha una eufòria que té a veure amb una tendresa misteriosa que ens supera, i les promeses que ens fem de no tornar a beure duren fins a la capvespral hora exacta de l'endemà. Déu salvi la Reina.

Salvador Sostres

1 comentari:

PAPADOPOULUS ha dit...

quines ganes de demanar-ne un!

Total de visualitzacions de pàgina: