Manifest reaccionari, 2

La meva proposta de llei electoral atorga 4 vots teòrics a cada català. Català és qui hagi nascut a Catalunya. Aquests 4 vots s'hauran de validar a la junta electoral central i en podràs validar 1 per avi que tinguis que hagi nascut a Catalunya. Qui pugui validar-los tots 4 passa automàticament a tenir-ne 5, com un premi per l'autenticitat. En el cas que et casis amb una pubilla que també tingui els 4 vots validats, tots 2 cònjuges passareu a tenir-ne el doble cadascun, és a dir, 10, perquè no només cal reconèixer la tradició sinó també el sentit patriòtic de mantenir-la a través de l'enllaç matrimonial. Potser caldria aclarir que parlem sempre de matrimonis catòlics i per tant heterosexuals. Les persones que lliurement triïn d'altres opcions copulatives tenen dret als teòrics 4 vots i a validar-los segons l'origen dels avis, però no al premis d'autenticitat ni al del sentit patriòtic de casar-se com Déu mana. Hem de tornar a la concepció clàssica del món. Déu, pàtria i furs. Contra la dispersió, concretem. Contra el tralarí, el tralarà. Contra el multiculturalisme, arrels. Contra el tot s'hi val, el poques hòsties. Contra el relativisme, la veritat transparent i cristal·lina. En temps que qualsevol idea de rigor és acusada de venir de l'extrema dreta, o de conduir-hi, el pensament feble abarateix els termes del debat, la fortalesa de la nació i tot és un can pixa aclaparador i humiliant. El vaixell s'enfonsa, naufragant entre tanta demagògia, tanta frivolitat i tanta tonteria. Hem de tornar a prendre el timó. Ens volen intimidar i volen fer-nos sentir indignes. Hem d'exagerar fins que situem els termes del debat allà on toca. Hem d'exagerar amb totes les exageracions de l'Evangeli, que no són poques. Recuperar el sentit tràgic de la història, trencar amb Roma i fundar una Església Nacional. Estudiar quina és la línia dinàstica més legítima i restaurar la monarquia. Convocar eleccions cada 10 anys en lloc de fer-ho cada 4 i tenir un sistema presidencialista. Prohibir els comitès d'empresa, la vaga, la bici, el partit comunista i fer que sigui obligatòria la dutxa.

Salvador Sostres