Per a l'Eulàlia, la meva fillola

Estimada Eulàlia, acabes de néixer i per tant les coses que aquests dies estan passant encara no les pots entendre. Però voldria començar a ser el teu padrí deixant-te aquest paper en herència. Potser el llegiràs quan tinguis 15 anys, o 16, l'edat en què tots els dubtes comencen. Què som? Quin és el sentit de tot plegat, si és que n'hi ha algun? Hi ha dies pitjors i millors, moments molt brillants i d'altres de bastant lamentables. Més o menys diners, depenent de l'època. Angoixes, pereses, urgències. L'eufòria que ens empeny a créixer i el total ensopiment. Dies de creure que el món és un nadó i que podríem bressolar-lo i encabat sentir-te, sense motiu aparent, d'una absoluta insignificança. Només l'amor roman, Eulàlia. Som el que estimem i el que defensem. En l'amor ens definim i ens afirmem i ens projectem. En les nits màgiques i quan ens fereixen. En les estones de plorar i en les de tanta felicitat que et fan creure que ets immortal. Som els soldats de les persones i les coses que estimem. Vet aquí el nostre sentit i el nostre destí. Si no abandones mai aquesta trinxera tindràs sempre una explicació digna i sencera del món i de tu mateixa. Tindràs un relat, una fortalesa. Som el que aguantem, el que resistim, el que som capaços de donar. Som una flama encesa. El petit gest amorós és la metàfora de la solució universal. Estimada Eulàlia, en aquest moment d'escriure't encara no tens ni tres mesos. Però la vida té sovint viaranys molt estranys i l'única defensa que tenim és no tornar-nos igual d'estranys i salvatges. Els nostres afectes són la nostra arrel més íntima i ho saben tot de nosaltres. Són el nostre orgull i la nostra ambaixada. Són el camí i són el sentit. Ens mantindrem fidels als nostres sentiments. Com més pretenguin humiliar les persones que estimis, amb més altivesa has de dir llurs noms. Com més brutal sigui l'atac, més oberts has de tenir els braços. Som l'abraçada als amics quan per fi puguin tornar a casa. L'amor és rebel. L'amor és, si cal, violent. Som els que no ens rendim. Som el que estimem.

Salvador Sostres