LA FORMA DE LES COSES
Per a la seva tercera experiència com a director, l’actor Julio Manrique ha triat probablement el text més interessant de LaBute (Excés,Gorda,Zona zero). La forma de les coses és una intel·ligentíssima peça que genera preguntes constants a mesura que avança l’acció i que compleix amb escreix la veritable funció del fet teatral. Deixeble confessat de Mamet, LaBute ens posa un mirall que reflecteix allò que som, ens mostra la feblesa humana mitjançant la manipulació dels sentiments, ens qüestiona on és la frontera de l’art envers l’individu. L’obra explica la història d’Adam (un noi ple d’inseguretats), que està disposat a canviar amb la intenció d’agradar més a la seva parella, l’Evelin (una estudiant d’art que prepara una tesi). Allunyant-se d’estereotips, la direcció aprofundeix en el veritable problema de la societat de consum on la forma està per sobre del contingut, on els estàndards culturals ens empenyen a confondre les barreres entre art i escarniment humà. Qui decideix la mesura? Tot està permès per tal d’aconseguir un minut de glòria? Quin lloc té l’individu en el nostre món? Dirigida amb una saviesa extraordinària, Manrique centra el seu treball en la direcció d’actors. Cerca a través de l’organicitat actoral una veritat escènica amb la qual l’espectador cau rendit des de les primeres rèpliques. Els quatre intèrprets –Mireia Aixalà, Cristina Genebat, Xavi Ricart i Marc Rodriguez– estan sensacionals, en especial aquest darrer. Amb una encertada escenografia que va agafant forma segons transcorre l’obra, el muntatge compta amb una servicial il·luminació i una meravellosa banda sonora que, a més d’ajudar a crear atmosferes, acompanya amb les seves lletres el comportament emocional dels quatre personatges.
Toni Martín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada