El rei negre

Des que tinc memòria, quan arriba Nadal, molts anuncis de la ràdio es tornen temàtics. A la majoria de creatius de les diferents empreses se’ls acut la mateixa innovadora idea: fer que els espots estiguin protagonitzats pel Pare Noel o els Tres Reis. Així doncs, en aquestes dates, en qualsevol emissora, t’hi pots trobar l’anunci d’un Pare Noel que compra les joguines en tal establiment, perquè li surten bé de preu, o el d’en Melcior que li explica a en Gaspar que, si haguessin encarregat els torrons a tal botiga, ara no s’haurien quedat sense.

El cas és que passen els anys i el clixé del rei negre ingenu i curtet, que fa com d’adlàter dels altres dos, continua. A RAC 1 en passen un en què ell, en Baltasar, pregunta, amb un to de veu ridícul, com el de la dobladora de la minyona d’Escarlata O’Hara, on és que han d’anar a comprar els regals. Els altres dos l’hi expliquen pacientment.

El creatiu que s’ho ha inventat no és racista, n’estic segura. Però viu als anys vuitanta, juntament amb el guionista del programa aquell d’en José Luis Moreno anomenat Matrimoniadas.

Cada cop que viatjo per Espanya i algú em diu “Catalana?” per afegir, tot seguit: “La pela es la pela, ¿eh?”, fent un accent molt poc realista i exagerat, em pregunto si es pensa que és el primer cop que algú em diu això o si és conscient que els milions d’adotzenats del món ho han dit abans que ell i ho seguiran dient pels segles dels segles. És com allò que explica l’Umberto Eco. Invariablement, sempre hi ha algú que li diu, amb to de facècia: “El seu cognom s’hauria de repetir dos cops, oi?”. O “I el seu cognom, ressona?”.

L’anunci és entranyable i per ser del tot rodó només li faltaria que el rei negre digués “Buana, a mi no”, com a l’acudit aquell també tan dels vuitanta.

Empar Moliner