Els fets

Quan vaig anunciar que començava a escriure el diari Factual, dirigit pel meu amic Arcadi Espada, vaig haver de sentir tot un reguitzell de retrets i cantarelles que en fi, eren previsibles, però no per això em van semblar menys estúpides. Em va indignar que un altre amic meu, l’Enric Vila, donés mostra de tanta brevetat intel·lectual en una seva carta, i mercadegés en públic amb l’amistat quan més aviat s’esqueia, en tot cas, un comentari privat. Sense que tingui molt a veure amb el tema d’aquest article, voldria dir que el que més em va ofendre d’aquell text és que estava molt mal escrit, i que sembla mentida que a aquestes alçades pugui aquest noi escriure així si diu que tantes coses ha après de mi. Però de fons hi ha la idea que el senyor Vila hauria de saber que en públic, als amics, quan són atacats, se’ls defensa. Quan són atacats sense raó, i quan són atacats amb raó, com aquell article que li va escriure Joan de Sagarra indicant-li un flagrant error al seu llibre El nostre heroi Josep Pla. Podria haver-li escrit un text pedagògic advertint-li que quan vols alliçonar els demés, per molta raó que tinguis, has de mirar d no cometre errors infantils, perquè fas el ridícul. Però què vaig fer? Defensar-lo. Per què? Perquè és el meu amic. Hi ha algun motiu més noble, i més bonic? Vaig defensar-lo i sempre el defensaré perquè el que fa que l’Enric Vila sigui amic meu és més gran que els seus errors, fins i tot el d’escriure’m en públic la seva patètica carta, i perquè la raó que pugui tenir Joan de Sagarra és insignificant al costat de la funesta metáfora del que representa. Sectari? Home, i tant. Això sí, amb els meus diners i amb els meus amics. I amb el meu país, per descomptat. Bé, vaig haver de sentir tota mena de retrets, ben pintorescos tots ells, que argumentalment anaven des de comprar-me amb l’Eugeni d’Ors fins a dir-me, com l’Enric, que l’Arcadi m’havia contractat de bufó i no d’escriptor. Val a dir que no m’estranya que el Vila menysprei bars, hotels i restaurants prenent en consideració les seves extremes limitacions socials, la seva incapacitat per comportar-se en societat com una persona evolucioanda i el fet que com aquell qui diu, fa 2 dies que ha baixat de l’arbre. Escriure sobre bars i hotels i restaurants és escriure sobre civilització i humanitat i és normal que donades les característiques de l’Enric tingui més que moltes dificultats per entendre-ho. Per això, en el fons, no em costa gens de perdonar-lo. Me and Vila down by the schoolyard. El cas és que una vegada més i com sempreque parla de mi amb ràbia, l’Enric no tenia raó i l’errava de cap a cap. Vet aquí que davant del primer fet important que passa a Catalunya d’ençà que col·laboro al Factual, el director Arcadi Espada, sense cap obligació de fer-ho, perquè no m’ocupo d’aquest àmbit al seu diari, em va demanar divendres un article d’opinió sobre els referèndums d’avui que a continuació, i sense que serveixi de precedent, transcric.

Salvador Sostres


RESPOSTA DE L'ENRIC VILA:


Estimat Salvador,

Veig que m’has fet cas i que li has demanat a l’Espada que et tracti com un escriptor i no com un venedor de croquetes. Ja et vaig dir que en castellà val la pena escriure-hi, només, si pots parlar de tot, especialment de política. Sempre dubtes de la meva bona fe i m’insultes i després m’acabes fent cas, però no em queixo, algú ha d’ajudar-te. Felicitats per l’article i per aconseguir parlar de mi com un “gentleman”, sense barrejar-hi donzelles innocents -espero que no et prengués massa estona, el maquillatge. Ara només et falta superar aquesta repetitivitat i aquesta dependència excessiva de la polèmica que detecto en la teva obra en català. Sembla que t’hagis encallat, noi -tot i que no pateixis, quan les energies que balafies amb justificacions de pèl de gos que fuig les utilitzis contra la mandra, tornaràs a créixer. El teu castellà és fabulós; espero que la meva redacció d’anglès també t’agradi. (Dues últimes observacions: parlant de “fets” sembles el Montilla i passant comptes amb els amics un usurer).

Sempre el teu servei,

Enric