Per molts anys Piqué

PARIS, JE T'AIME

Per més que hi vagi, sempre em quedo fascinat...

Compte amb l'encant

Hi ha persones que tenen encant i n'hi ha d'altres que no en tenen i que són la majoria. Tothom té el seu encant, diuen. Home, vols dir? Potser el que passa és que a mi m'agraden les ànimes amb les faccions molt pronunciades, i que si veig que he de remenar massa -com a les rebaixes- m'agafa la mandra i ho deixo córrer de seguida. Potser sí que de vegades l'encant és discret i s'amaga, però la majoria de cops, brillant i ostentós, es desplega com el plomatge d'un gall d'indi. L'encant pot prendre moltes formes diferents, això és veritat. L'enginy, la naturalitat, l'expressivitat, la tendresa, l'alegria, el misteri, la imaginació, l'excentricitat, l'elegància; tots són trets que, segons com -sempre segons com-, poden resultar d'allò més encantadors. Té un encant especial, diem, i l'expressió és redundant perquè l'encant sempre va lligat a la singularitat, a l'excepcionalitat. L'encant és el primer que t'entra, és el físic de l'esperit, els llavis molsuts de l'ànima. Ara bé, compte perquè pot ser perillós, compte perquè la seva fosforescència pot ser que t'encegui i que llavors més enllà d'ell ja no vegis res més. L'encant té relleu, sobresurt, és el primer que veus encara que sigui només una part diminuta del total, com un punt blanc al mig d'una pàgina negra. Compte doncs que no et xucli la mirada i ho vegis tot de color blanc, procura posar-lo al lloc que li pertoca dins del conjunt d'una persona o t'acabarà idiotitzant. Perquè una cosa és que gaudeixis amb la màgia i una altra de ben diferent és que descartis que al darrere pugui haver-hi un truc. A mi les persones sense encant m'avorreixen d'una manera tremenda, ja t'ho dic ara, i per molt generoses, honestes i intel·ligents que siguin, procuro evitar-les tant com puc. Però que per a mi sigui un requisit indispensable no vol dir que el consideri una garantia ni que li doni un xec en blanc. I és que si l'amor -en el sentit més ample i divers de la paraula- només es basa en l'encant o en qualsevol altra cosa que t'entri per la via de la sensualitat, al final te n'acabes cansant. Les persones no vénen a trossos, has de quedar-te-les senceres, no pots dir "miri, tregui'm la pell i els budells i deixi'm l'encant". Per això has de mirar que el paquet et surti a compte, i només et surt a compte si a la base hi poses la raó, les veritats compartides. La sensualitat és només un esquer, i si d'ella en fas el fonament, tard o d'hora acabarà fent figa. Al final, el benestar l'acabem trobant on no hem de fer gaires esforços per sentir-nos compresos ni per comprendre la sensibilitat de l'altre. Però en fi, tot això seria molt fàcil si no existís la memòria, que és una especialista en preparar menús degustació amb el millor dels nostres records. Ella sí que sap fer de carnissera i vendre't només la part més gustosa i més tendre. Per això, sempre hi haurà antigues fonts de sensualitat, aïllades i netes, que et picaran l'ullet des del passat. Compte amb l'encant, que un cop t'enreda, el seu encanteri és etern, i llavors sempre tindràs la temptació de tornar a ficar el dit al foc a veure si aquest cop ja no crema.

Àstrid Bierge

Inflation

BON ANY A TOTS

Ahora mas que nunca Bansky y Gaza