Ella i nosaltres

Ella és la princesa, ella és qui decideix, ella és el tresor. La part important de la relació. Els teus amics més grans i la teva família quan et veuen amb ella et diuen: “Sí que has fet sort, noi”. Ella és la teva maduresa, el teu ordre, el teu lloc al món. El teu dic de contenció contra la barbàrie. “Has fet molta sort”. “Podries haver caigut en mans de qualselvol fulana”. Tot això és cert i de cap manera no pot ser considerat menor. Tot això és cert d’una certesa irrefutable, i és exactament així com funcionem, i hem fet molta sort i quan veiem com són algunes de les altres femelles ens adonem sense gaire feina del desastre que hauríem pogut cometre, de l’infern que la nostra vida s’hauria pogut tornar. Ella és les nostres arrels i la corda perquè pugui volar segur el nostre estel. Però nosaltres som el món, el xampany, la cançó. Som el relat, l’emoció, la diversió. Amb tots els nostres errors. Som la capacitat de meravella, som la flama encesa. Som els Reis de l’Orient i l’estrella que els guia, Santa Claus, la taula de la festa. Som els que sempre tenim una idea, els que carreguem amb alegria el pes moral de viure, el seu pes i el nostre pes, els que vetllem perquè ni les coses ni les estones perdin mai el seu sentit, i si el perden sabem tornar a inventar-nos-el. Ressuscitem cada vegada que ens maten, som la mirada que il·lumina l’escena, som el decorat i tots els personatges. Els aplaudiments i el confeti i els globus. Som els guardians de la dimensió màgica, els jardiners de les flors de l’abisme. Ella és la nostra supervivència i nosaltres la prova de vida. Ella ens permet continuar i nosaltres fem que continuar valgui realment la pena.

Salvador Sostres