La feina d'un home és aguantar

No celebro de cap manera el que li ha passat a Reagrupament però sí que vull dir que penso que la feina d’un home és aguantar, aguantar contra vent i marea, aguantar preservant la dignitat, aguantar per preservar la dignitat, mosatrant aplom i maduresa i sent capaç de defensar les coses i les persones que estimes fins al final. I més en política, i més quan et presentes per governar. Un polític que aspira a president ha de saber liderar, i liderar vol dir sovint saber convertir lletjors en belleses, saber negociar sense perdre, saber cedir sense renunciar. De vegades cal saber fer alguns passos enrere per poder-ne fer molts endavant. Durant 8 anys i mig vaig escriure una columna diària a l’AVUI, i els asseguro que molts dies n’hi havia per engegar-ho. De vegades em demanavan que canviés una paraula o una frase o un article sencer i era una verrgonya que allò pougués arribar a passar en una societat lliure. Especialment sota la direcció de Toni Cruanyes, amb qui al final, per cert, la relació va millorar, em vaig sentir malament com no me n’havia sentit mai, havent d’adequar la meva columna als seus prejudicis personals, als seus tòpics de pensament feble, covard, poc estructurat, sense capidea sòlida de bé i mal. I vaig aguantar. Vaig aguantar perquè aguantar és el que els homes fan i perquè aguantant protegia alguna cosa superior a mi mateix i per la que creia que valia la pena lluitar, i crec que va la pena lluitar. De tant en tant tenim algun dia rodó però la majoria de dies has d’aguantar. Tant si ets polític com si ets pare com si ets periodista com si ets empresari com si ets escriptor. Has d’aguantar, cedir, mantenir-te al teu lloc i continuar. Això és que els homes fan, això és el que fan els soldats.

No me n’alegro, del que ha passat a Reagrupament, i el doctor Carretero té marge encara per esmenar-se i continuar. Però és realment aquest, el lideratge que Catalunya necessita? Realment algú pensa que la situació de Catalunya es resoldrà sense haver de ser pacients i flexibles? Per molt bé que li anessin les coses al doctor, el que és segur és que no guanyarà les eleccions ni serà el pròxim president de la Generalitat. Si alguna cosa cal quan ets a l’oposició, per fer avançar el teu projecte, és capacitat de pactar, de transaccionar, de ser imaginatiu. I una força de tità per no rendir-te, per no abandonar, per saber fer la travessia del desert sense queixar-te, per arribar. Aquestes són les virtuts que espero d’un líder, perquè el camí que ens espera és costerut i llarg, rocambolesc i penós, i per estar a l’alçada dels reptes que se’ns presentaran caldrà molta enteresa i molta tenacitat. La llibertat és el més bell dels destins de la humanitat, però si algú es creu que serà fàcil, s'enganya.

Catalunya ja ha conegut prou aventures frívoles amb l’espantós resultat final. Encara que només sigui per poder continuar permetent-nos el luxe, en el futur, de tenir encara més aventures d'aquestes, tan delirants, necessitem uns anys de recuperació, de fer net, de creixença i de qualitat. Passos de veritat cap a la correcta direcció i no tants discursos estèrils que sempre acaben en no res, en una disputa interna i en l'abandó.

Salvador Sostres