COSES DE FAMÍLIA

Montilla es va fer entrevistar ahir a TV3, la seva, per no dir absolutament res. Cap lideratge, cap consistència, una evasiva rere una altra, cap sensació d’escalf, un plat de col bullida. Resulta penós, lamentable que Catalunya es trobi sota els efectes humiliants d’aquesta presidència disminuïda. Res de nou, d’altra banda. El que no deixa de cridar-me l’atenció és la indulgència que la Mònica Terribas practica sempre amb Montilla. Quan entrevista l’Artur Mas és dura i incisiva, repregunta amb mala llet i no renuncia mai a la tensió de l’entrevista. En canvi amb Montilla és tova com la mantega i si en algun moment se li escapa una pregunta incisiva de seguida baixa el to i la intensitat a la següent envestida. Penso sincerament que Mònica Terribas està sent una pèssima directora de TV3, que ha fet una programació llastimosa -tota basada en la conyeta- i que té un departament d’informatius antiamericà, judeofòbic i socialista. Inframental, de vergonya aliena. Però aquestes toves entrevistes amb Montilla no són d’ara. Vénen de lluny. No és una qüestió d’empleada servil amb l’amo: o no només. Fa molts anys que la Mònica és tova amb Montilla. Amb el temps he desenvolupat una teoria que té molt més a veure amb motivacions extraordinàriament sensibles. No voldria ser malinterpretat, però és que no se m'acut res més. Com tothom sap, la senyora Terribas és mare d’un nen amb síndrome de down i, per tant, deu ser especialment sensible a aquesta malatia. I això deu fer que gairebé sense adonar-se'n desenvolupi un extra d’empatia amb les persones que es puguin trobar en la mateixa situació que el seu fill, o en una situació similar. Vet aquí l’única explicació raonable d’aquesta històrica suavitat amb Montilla. Són coses de família.