L'ARQUEBISBE TIFETA

Barcelona té molta mala sort amb l’arquebisbe Martínez Sistach, un bisbe mediocre i molt justet, ben poqueta cosa, llesficós i sense cap grandesa espiritual. És un bisme miserable, sense cap coratge, sense cap valentia, el contrari de Jesús, Déu estava encostipat el dia que ell va néixer.

Ahir visitava Barcelona el secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal Tarcisio Bertone, que duarnt la missa de beatificació de Josep Tous es va adreçar en català als assistents i a les autoritats, i va haver de sentir encabatcom aquest Sistach tifeta se li adreçava en castellà donant una imatge patètica. Si tot el que sap fer Martíenz Sistach en favor de l’Església catalana és adreçar-se en castellà a un senyor italià que fa l'esforç de parlar en català, cal dir que es tracta d’un arquebisbe que no té ni l’alçada intel·lectual ni cultural, ni el lideratge que la nostra Església necessita. Aquest pobre home hauria de ser immediatament substituït. Sistach s’ha caracteritzat sempre per ser un covard, per riure per sota el nas, i per no donar mai la cara d’una manera clara.

Pel que fa a capacitat de lideratge i el seu nivell intel·lectual, es pot fer un paral·lelisme entre el nivell de Montilla i de Sistach, si bé és cert que, tot i que sigui estrany que ho digui jo, Montilla ha donat considerablement més la cara per Catalunya que aquest bisbe. Tampoc és que això vulgui dir gaire, però cal reconèixer la veritat.

Catalunya necessita que una gran ventada s’endugui les tristes figuretes que malmeten el seu paisatge, i que una nova era de dignitat sigui ben aviat inaugurada per persones que estiguin a l’alçada de les necessitats de la nació i no aquesta llarga llista d’incapacitats que tenim ara.

Salvador Sostres