MASSA TEMPS PER DONAR VOLTES

Si fa temps que tens un enemic o una revenja pendent, o notes que la teva vida gira al voltant d’una relació amor-odi amb o contra algú, allunya-te’n tant com puguis. A l’enemic, la manera més fàcil de guanyar-lo és amb l’oblit, les revenges depenen més de la història i de la casualitat que no pas de la teva ira: ja te la serviran, l’ocasió, i ben freda. Fins aquí suposo que tothom hi està d’acord. Més o menys d’acord. Després hi el cas més perillós i més difícil de veure. Les realcions amor-odi són molt embolicades. Ja ho dic d’entrada perquè no en quedi cap dubte: l’única solució és fugir-ne a tota velocitat. No és una solució ideal, però no n’hi ha cap altra. Sobretot si no vols morir atrapat en aquesta mena d’estúpid joc. Les relacions d’amor-odi, per començar, no són ben bé d’amor-odi, sinó més aviat d’obsessió-odi. Cal aclarir també que el contrari de l’amor no és l’odi sinó la indiferència, i que odiar és, en certa manera, una manera d’estimar. La manera fosca d’estimar. L'odi és la part obscura de l’amor. Aquesta mena de relacions són sempre malatisses, i encara que semblin inevitables, de fet no ho són. És molt freqüent que es donin entre un noi i una noia que de tant en tant tenen sessions de sexe explosives però que després un dels dos no pot suportar l’altre. També són freqüents entre un pare o una mare molt dominants i amb èxit empresarial i un fill o filla que mira de superar-los -d’obtenir la seva aprovació i el seu afecte, al capdavall- sense sortir-se’n gaire. Són relacions terribles, que desgasten el cos i l’ànima, que ens converteixen en molt més miserables del que seríem en condicions normals, que ens fan jugar a un joc que no és el nostre i tot plegat fins l’humiliant fet final d’adonar-te que has acabat assumint tots els defectes i totes les misèries de la persona que tant t’irritava justament per culpa d’aquestst defectes i d’aquestes misèries. Tant de temps odiant aquella persona, tant de temps obsessionat amb aquella persona, que quan tens l’oportunitat de comportar-te com ell o com ella, hi caus de quatre grapes. I així, les noies que es queixaven de la poca atenció del seu noi, són igual o més cruels amb els nois que passats els anys vénen a estimar-les; i així, els fills que tantes lliçons donaven a llurs pares sobre com dur el negoci familiar o les relacions humanes acaben reproduint exactament el mateix esquema i la mateixa actitud, i normalment sense el talent de la generació anterior.

Quan duguis molt de temps donant voltes en cercle, para. És millor que la teva vida no hagi tingut sentit durant tot aquest temps que no que, intentant justificar tot aquest temps, continuis obstinat, fosc i obsessiu i que la teva vida no tingui sentit mai més.

Salvador Sostres