Fanatisme - Dr. Emmanuel Tanay

Escrit per Dr. Emanuel Tanay, un conegut i molt respectat psiquiatre.

L’home que pertanyia a l'aristocràcia alemanya abans de la
Segona Guerra Mundial, va ser propietari d'una sèrie de grans indústries i
hisendes. Quan se li va preguntar quants dels alemanys eren realment
nazis, la resposta que va donar pot guiar la nostra actitud envers el fanatisme.
"Molt poques persones eren nazis de veritat - va dir, "però molts gaudien de la recuperació de l'orgull alemany,
i molts més estaven massa ocupats per preocupar-se’n. Jo era un dels
que només pensava que els nazis eren un munt de ximples.
Així, la majoria simplement es va asseure i deixar que tot passés.
Mes tard, abans que ens en adonéssim, els nazis s’havien fet els nostres amos , i s’havia
perdut el control sobre ells i la fi del món havia arribat.
La meva família ho va perdre tot. Vaig acabar en un camp de concentració i els Aliats
destruïren les meves fàbriques .. "

Se'ns diu una i altra vegada pels "experts" i "caps parlants" que el
Islam és la religió de la pau, i que la gran majoria dels musulmans només
volen viure en pau. Encara que aquesta afirmació pot ser qualificada de certa,
és totalment irrellevant i només té la intenció de fer-nos sentir
tranquils, i busca disminuir l’impacta dels fanàtics que arrasen en tot el món en nom de l’ Islam.

El fet és que els fanàtics dominen l’ Islam en aquest moment de la
història.
Són els fanàtics els que marxen.
Son els fanàtics els que produeixen 50 guerres a tot el món.
Son els fanàtics que sistemàticament massacren cristians o
grups tribals a l'Àfrica i es van apoderant gradualment de tot el
continent en una onada islàmica. Aquests fanàtics són els que posen bombes,
decapiten, assassinen. Són els fanàtics els que prenen mesquita rere mesquita.
Son els fanàtics els que gelosament difonen la lapidació i la
forca de les víctimes de violació i els homosexuals.
Son els fanàtics que ensenyen als seus joves a matar i a convertir-se en terroristes
suïcides.

El fet quantificable i dur és que la majoria pacífica, la "majoria
silenciosa "és intimidada i imperceptible.
La Rússia comunista estava composta dels russos, que només volien viure en
pau, però, els comunistes russos van ser
responsables de l'assassinat de prop de 50 milions de persones. La
majoria pacífica era irrellevant.

L'enorme població de la Xina era també pacífica, però els comunistes
xinesos van aconseguir matar la sorprenent xifra de 70 milions de persones.

L'individu japonès mig abans de la Segona Guerra Mundial no era un
bel•licista sàdic. No obstant això, el Japó va assassinar i va massacrar, en el seu camí cap al sud d'Àsia
Oriental, en una orgia de mort que va incloure l'assassinat sistemàtic, a 12 milions d'
civils xinesos, la majoria morts per espasa, pala i baioneta.

I, qui pot oblidar Rwanda, que es va ensorrar en una carnisseria. La majoria dels rwandesos eren amants de la pau.

Les lliçons de la història són sovint increïblement simples i
contundents, però, amb malgrat tots els nostres poders de la raó, moltes vegades perdem
el més bàsic i senzill dels punts: Els musulmans amants de la pau es han fet irrellevants pel seu silenci.
Els musulmans amants de la pau es convertiran en el nostre enemic si no es pronuncien,
perquè igual que el meu amic d'Alemanya, es despertaran un dia i trobaran que els fanàtics els tenen agafats, i la fi del seu món hi haurà
començat.
Els alemanys, amants de la pau, japonesos, xinesos, russos, rwandesos, serbis, afganesos, iraquians, palestins, somalis, nigerians,
algerians, i molts altres han mort a causa que la majoria pacífica no es va pronunciar fins que va ser massa tard.

Pel que fa a nosaltres, que som espectadors davant els esdeveniments en
desenvolupament, hem de fixar-nos en l'únic grup que compta: els fanátics.